fotografia per el concurs

Fotos per al Concurs de Fotografia

"nusos,Cadaqués"

Una miqueta d'art

Una miqueta d’art

Si passeu per la plaça Catalunya de Barcelona…………

Pau Gargallo i Catalán (Maella (Saragossa), 1881 - Reus (Tarragona), 1934. Escultor i pintor aragonès. Considerat un dels escultors mes importants i innovadors del segle XX.
Es trasllada amb la seva família a Barcelona el 1888, on començarà la seva formació artística. A Barcelona, va ser deixeble d'Eusebi Arnau, per a qui va treballar al seu taller. Es va relacionar amb els artistes de Els Quatre Gats, com Picasso o Isidre Nonell. Va col•laborar amb Lluís Domènech i Montaner en treballs escultòrics per als seus edificis, com el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i en l’ Institut Pere Mata de Reus amb escultures de pedra i bronze.

El pastor de la flauta. Plaça Catalunya

L'escultura representa un jove pastor que va tocant la flauta. Realitzada seguint els cànons clàssics té una gran força plàstica. Tota ella, com podeu veure a la imatge, és perfecta, mostrant una gran sensibilitat.

Retaules i gegants

Aquests dies la Seu és notícia per partida doble. Primera notícia. El Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa un retaule gòtic complet del segle XV que havia estat a l'altar major de l'església de sant Miquel de la Seu. És un dels retaules gòtics més grans que es conserven a Catalunya. El museu en tenia unes peces, però ara el Ministeri de Cultura n'ha comprat totes les que hi faltaven (que eren propietat d'un col.leccionista privat belga) i el retaule s'ha pogut tornar a muntar complet al MNAC. Hi haurem de fer una visita per veure'l en tota la seva esplendor. En aquest enllaç hi podeu trobar una explicació completa de la recuperació del retaule i també una bona foto. Segona notícia. Aquest cap de setmana se celebra la Ciutat Gegantera La Seu d'Urgell 2011. En aquest enllaç podeu veure totes les activitats que s'hi faran. A veure si els qui esteu a la Seu aquests dies ens en podeu explicar alguna cosa més. (Joan)

Fotos per al Concurs de Fotografia

"Abril florit"

"Passeig de Sant Joan"

"EL FLAN DE SAN JOSE"

FLAN DE SAN JOSE - DIRECTAMENTE DESDE BURGOS

Utensilios:
Una flanera, si es posible, lisa (no ondulada); preferible con tapa y con dos aletas laterales que facilitan su manipulación. Un tamaño aconsejable es la de 1 litro, tiene una capacidad para ocho raciones y es la base para las cantidades de ingredientes que se indican posteriormente.
Una olla o recipiente que permita poder poner la flanera al baño maría sin que el fondo de la flanera se apoye en el fondo de la olla, (debe existir un poco de agua entre ambos fondos que facilite una cocción suave). Es mejor que tenga las asas metálicas que soporten el horno.
Una batidora , minipimer o similar que bata bien los componentes.

Ingredientes:
6 huevos
Medio litro de leche entera del tiempo o fría.
11 cucharadas soperas de azúcar blanco (5 para caramelizar la flanera y 6 para el flan)
6 granos de café
Canela en rama

Preparación:

Primero: caramelizar el interior de la flanera. Para ello verter en el interior las cinco cucharadas de azúcar y ponerla al fuego lento. Cuando el azúcar empiece a fundir y con la ayuda de algún protector para las manos apartarla del fuego e ir balanceando y girando la flanera para que poco a poco el azúcar líquido vaya recubriendo el interior. Volverla de nuevo al fuego y según vaya derritiéndose repetir el movimiento hasta que todo el interior esté caramelizado. Una vez conseguido, es necesario poner la superficie exterior de la flanera debajo de un chorrito de agua fría, sin que entre en el interior, para que el azúcar líquido se enfríe y no se descuelgue hacia el fondo. El caramelizado es muy importante para que el flan tenga una buena presencia

Segundo: En un recipiente cascar los huevos, añadir la leche y las seis cucharadas de azúcar, batirlos bien y verter la mezcla en la flanera. A continuación distribuir en la superficie del líquido los granos de café y las ramitas de canela (cuatro o cinco cortecitas).

Tercero: Poner la olla con agua al fuego. Comprobar con la flanera que ésta no sobresalga, ni entre en el interior. Una vez comprobado que el volumen de agua es correcto, llevarla a ebullición. Introducir la flanera tapada en el agua hirviendo, y a partir del momento que empiece de nuevo a hervir mantenerla unos veinte minutos sin que pierda el hervor. Mientras tanto empezar a precalentar el horno. Pasado este tiempo destapar y comprobar el estado de cocción. Estará apunto cuando al menear la flanera esté toda la masa cuajada excepto un círculo de 4 o 5 centímetros en el centro de la superficie. De no ser así dejarla cocer un poco mas. Acto seguido, colocar la olla con el agua y la flanera destapada en el horno en posición de gratinar, dejándolo hasta que la superficie del flan esté tostada sin llegar a quemarse (comprobarlo a menudo). Si la olla que se ha utilizado no permite ponerla la horno (asas no metálicas), colocar solamente la flanera



Cuarto. Una vez enfriada, guardar la flanera tapada en la nevera. Sacarla un par de horas antes de consumirlo. No desmoldear el flan hasta el día siguiente de haberlo hecho. Para ello, una vez retirados de la superficie los granos de café y la canela, mediante un cuchillo de hoja larga y estrecha despegar el lateral del flan de la superficie interior de la flanera. A continuación mediante un golpe seco y fuerte volcarlo en un plato hondo. Los restos de caramelo que quedan pegados a las paredes de la flanera se disuelven fácilmente dejándola unas horas en agua.

Curiosidades relacionadas con el flan en la “Casa de la Seu”.
Existían tres postres tradicionales relacionados con tres fiestas o fechas señaladas. Uno era la “Mona” en la fiesta de Pascua; otro el flan, por San José (el 19 de marzo) y por último, las torrija de Santa Teresa (el 15 de octubre).
Debido a los medios tradicionales de cocina que existían en la casa (“puela” y “cucota”) que dificultaban una cocción homogénea y uniforme; la receta descrita se complementaba añadiendo antes de batir los ingredientes, unos grumos de almidón desleídos en media taza de agua (el mismo que se empleaba al planchar los cuellos y puños de las camisas). El motivo era dar mas consistencia al flan. También, al no poderlo poner en el horno, se suplía colocando encima de la flanera, cuando estaba cociéndose al baño maría, la tapa de una lata de conservas con brasa candentes encima.
Para comprobar que la cocción era correcta se clavaba verticalmente en el centro del flan una aguja de media fina y larga. Al sacarla, se deslizaba entre las yemas de los dedos, y si éstas quedaban secas, era que estaba a punto.

Abril 2011

OBRES A LA CASA DE LA SEU

Exposició de les ultimes millores necessaries al Cap i Casal de la familia.

La dolça festa de Sant Medir

Cada any, el tres de març, el barri de Gràcia celebra la diada de Sant Medir, com un anunci de la primavera. Aquest any va ploure, però les colles van desafiar el mal temps i, durant el dia, ja van voltar per carrers i places repartint caramels entre la gent. Moltes escoles portaven els nens de les classes petites a veure els cavalls i els carros guarnits. La tradició té el moment més vistós al Carrer Gran de Gràcia, quan ja és fosc. Com podeu veure per les fotografies, uns quants de la família vam veure passar la desfilada de les colles davant de la casa on viuen l’Elias i la Martina. Entre tots vam omplir una gran bossa de caramels. Els més actius i il·lusionats a plegar-ne van ser els més joves del grup: el Tonio i la Natasha. I també l’Anna, que estava a punt de celebrar el seu vintè aniversari. Des del blog la felicitem, amb alegria i amb els millors desigs. Ton

L’Adrià ha tingut la bona idea de tornar a convocar un concurs de fotografia. Però aquestes fotos no són per participar al concurs. Tenen una altra intenció. A finals de gener a les escoles és fa una diada per la no violència i la pau. Les fotos són del pati del meu col·legi. Els alumnes formen la paraula pau i, en aquesta postura, es llegeix un manifest, es canta o s’escolta en silenci una cançó i es fa una acció simbòlica: llançament de globus, moviment de mans blanques, construcció d’un pont amb caixes de cartró, plantament d’una olivera... El terra és de colors diferents, perquè no fa gaire el pati, que era vermellós, va ser pintat de blau, que és el color que té ara. . La paraula pau m’evoca records d’infància. El nostre pare, el padrí Enric, que havia fet la guerra, no ens en volia parlar. Sempre ens deia: pau, que hi hagi pau! Ton

II CONCURS DE FOTOGRAFIA

Bases del concurs:
Tema de la fotografia: Lliure
Plaç d'entrega: S'haurà de penjar al blog o enviar-la a l'email lacasadelaseu@gmail.com perquè sigui penjada al blog per l'administrador, abans del dia 15 de juny.
Premi: El premi pel guanyador serà la publicació de la fotografia durant tot un any en un lloc preferent del blog , un formatge i una alegria.
Títol: S'haurà de posar un títol a la fotografia

Fa uns dies vaig anar a veure una exposició a Caixafòrum. Davant hi havia una estranya escultura i la vaig fotografiar.
I se m’ha ocorregut relacionar-la amb el blog.
El blog s’aguanta com aquest elefant, en un equilibri difícil.
Temps enrere s’aguantava bé, sobre quatre potes, amb moltes col•laboracions. Ara veig que, des de fa dies, no hi enviem ni escrits ni fotos.
Però el blog “La casa de la Seu” resisteix i espera noves aportacions.
Ton

BONES FESTES A TOTHOM!!

Notes barcelonines

Dimecres passat (últim dia del pont de la Puríssima), aprofitant el pas per Barcelona del Josep i la M. Elena, ens vam trobar en una cafeteria del Passeig de Gràcia una part dels sèniors de la família (a més d'ells dos, el Ton, la Tere, el Melchor, la Martina, l'Aurora i jo). Vam constatar que ens conservem tots molt bé, vam posar-nos al dia de l'estat de la família, ens vam explicar els darrers viatges (especialment el de la Tere i el Melchor a Turquia, on haurem d'anar perquè tothom diu que és tan interessant), vam fer un petit repàs a l'actualitat política (obligat, pels canvis en curs en la política catalana i per les conseqüències de la vaga dels controladors aeris) i vam parlar també de la "nova" Sagrada Família que vam descobrir arran del viatge del Papa a Barcelona (el Ton ens en va proporcionar molts detalls, ja que ell va ser un dels que van seguir la cerimònia des de dins del temple i perquè, impressionat com va quedar, hi va tornar a anar al cap d'uns dies per veure-la bé i tranquil·lament per dins). Bé, no tenim cap testimoni gràfic de la trobada, però ja us podeu fer una idea de com va ser d'agradable i d'interessant, al voltant d'unes tasses de te, infusions vàries i capuccinos.

Darrerament, el paisatge urbà de Barcelona ens està sorprenent fins i tot als que hi vivim. Els canvis no els veiem només a la Sagrada Família (que aquests dies hem descobert que té uns interiors d'una grandiositat que no ens havíem imaginat mai), sinó també en molts altres indrets: a l'antic barri del Poble Nou, ara transformat en 22@ (edifici Media TIC); a la línia de mar amb el nou Hotel W (l'hotel vela); a l'entrada de l'Hospitalet (torres Porta Fira), o a les fonts de Montjuïc. Aquí sota us poso un parell de postals d’aquesta nova i desconeguda Barcelona. Molts records per a tots, Joan.

(Interior de la Sagrada Família. Foto de la Wikipèdia)

(El Palau Nacional de Montjuïc, amb les columnes de Puig i Cadafalch reinstaurades. Foto de La Vanguardia)

Una planta de biomassa a l’Alt Urgell

Fa uns dies, els diaris han donat la notícia que, abans de dos anys, l’Alt Urgell disposarà d’una planta de biomassa que donarà feina a més de 130 persones. Llegiu la notícia a: Viurealspririneus.cat. Jo no sé gaire bé què són aquest tipus d'instal·lacions ni quin impacte tenen sobre el lloc on les posen, però sembla que és una bona notícia per a la comarca. Joan

TROBADA 2010

La Trobada Familiar del 28/08 va anar força bé, el dia va ser esplèndid, vam ser més gent que mai i com a novetat després del dinar hi va haver pràctica d'esports aquàtics. A continuació unes quantes fotografies de l'event: