Tieta t'enviem molts petons i abraçades.
Adrià
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies de la família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies de la família. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de gener del 2013
Bones notícies
La Queralt ens ha fet arribar aquesta foto tan florida desde la Clínica del Remei on s'està recuperant de la operació. Està molt millor i aviat la tindrem donant guerra un altre cop.
dilluns, 3 de setembre del 2012
FELIÇ RECUPERACIÓ
Després d’onze dies de tractament a la Clínica del Remei
(21 a 31 d’agost), la Queralt ha pogut tornar a la Seu amb aspecte sa i alegre,
tal com mostren les fotografies fetes el dia de rebre l’alta.
L’operació va ser
realitzada pel doctor J. Pie, que va expressar la seva satisfacció per la
intervenció i per l’evolució del postoperatori.
La Queralt va rebre moltes visites de familiars i amics,
i va ser acompanyada dia i nit per les seves
filles: la Martina, la Neus i l’Anna.
La clínica de Nostra Senyora del Remei està situada al barri barceloní de
Gràcia. En aquests dies d’agost, hi havia poc moviment. La Queralt hi va trobar
un ambient tranquil, una atenció eficaç i habitacions àmplies amb bones vistes.
Ens alegrem del ràpid restabliment de la Queralt, afavorit pel bon ànim amb
què ha afrontat l’operació i els tractaments anteriors i posteriors. (Ton)
dimarts, 22 de desembre del 2009
AUCA FAMILIAR DE NADAL
Aquesta auca de Nadal...................... Pastorets i mula i bou,
us l’escric en to cordial.............. .........amb ovelles veurem prou
amb el desig que tingueu....................en un pessebre petit
BONES FESTES on sigueu: ...............que a la sala hem enllestit.
a la Seu, a Barcelona...........................Pregarem perquè el nou any
o a Burgos, que és terra bona, ............sigui pròsper, sense dany.
a Andorra o a Portugal........................i que arribin els Reis rics
o a Gasteiz, que és capital; ................. per alegria dels xics:
sigui en indrets de muntanya..............Anne, Peio i Adrià,
de costa o de terra plana,.....................Valentine i Fabíà,
tant si a prop us quedeu......................Tonio, Natasha, Eloi,
com si a l’estranger viatgeu.................Nil i l’esperat noi,
Però a la Seu casa tenim......................fill del Quim i l’Helena,
perquè molts ens hi reunim................que entre tots fan la desena.
Trobarem blancor de neu....................Tant de bo hi hagi ocasions
als cims alts i potser arreu...................de familiars celebracions:
Dins de casa no entren freds,..............d’anys, bateigs i comunions
que són bones les parets.....................o altres commemoracions,
i mantenen l’escalfor...........................que va bé moltes vegades
que fa la calefacció...............................aplegar-nos en trobades,
A casa com més serem,........................on grans, joves i infants
millor Nadal passarem,........................passem joiosos instants.
amb la conversa dels grans...................Aquesta auca la compon
i rialles dels infants.............................. qui us estima i es diu Ton.
Recordarem el Nadó............................ Ha ajuntat uns rodolins
que a Betlem ens neix bufó.................. sense fer dibuixos fins.
i a Josep i Maria, ..................................I quan arriba a la fi
que amb ell són a l’establia................. BONES FESTES torna a dir.
us l’escric en to cordial.............. .........amb ovelles veurem prou
amb el desig que tingueu....................en un pessebre petit
BONES FESTES on sigueu: ...............que a la sala hem enllestit.
a la Seu, a Barcelona...........................Pregarem perquè el nou any
o a Burgos, que és terra bona, ............sigui pròsper, sense dany.
a Andorra o a Portugal........................i que arribin els Reis rics
o a Gasteiz, que és capital; ................. per alegria dels xics:
sigui en indrets de muntanya..............Anne, Peio i Adrià,
de costa o de terra plana,.....................Valentine i Fabíà,
tant si a prop us quedeu......................Tonio, Natasha, Eloi,
com si a l’estranger viatgeu.................Nil i l’esperat noi,
Però a la Seu casa tenim......................fill del Quim i l’Helena,
perquè molts ens hi reunim................que entre tots fan la desena.
Trobarem blancor de neu....................Tant de bo hi hagi ocasions
als cims alts i potser arreu...................de familiars celebracions:
Dins de casa no entren freds,..............d’anys, bateigs i comunions
que són bones les parets.....................o altres commemoracions,
i mantenen l’escalfor...........................que va bé moltes vegades
que fa la calefacció...............................aplegar-nos en trobades,
A casa com més serem,........................on grans, joves i infants
millor Nadal passarem,........................passem joiosos instants.
amb la conversa dels grans...................Aquesta auca la compon
i rialles dels infants.............................. qui us estima i es diu Ton.
Recordarem el Nadó............................ Ha ajuntat uns rodolins
que a Betlem ens neix bufó.................. sense fer dibuixos fins.
i a Josep i Maria, ..................................I quan arriba a la fi
que amb ell són a l’establia................. BONES FESTES torna a dir.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Joans, Joseps i ases... (2)
Continuant amb les dades sobre noms i cognoms de la població que proporcionen l’IDESCAT (Catalunya) i l’INE (Espanya), avui us faig alguns comentaris sobre els cognoms de la nostra família.
1. On hi ha més Pereres?
Sempre havia pensat que Perera era un cognom típicament català, format, com tants d’altres, sobre el nom d’un arbre (igual com Alzina, Roure o Pi). En castellà també hi ha noms d’aquest tipus: Peral, Manzano, Cerezo, etc. Doncs bé, la primera sorpresa ha estat comprovar que, contràriament al que jo em pensava, hi ha molts més Pereres a les Canàries i a Badajoz que no pas a Catalunya. Aquí teniu la distribució del cognom Perera segons la província de naixement (només copio les províncies més destacades i les freqüències com a primer cognom ja que les dades referides a les persones que el porten com a segon cognom són molt semblants a aquestes):
Badajoz: 1002 (15,44%)
Barcelona: 529 (8,15%)
Huelva: 336 (5,18%)
Lleida: 315 (4,86%)
Madrid: 265 (4,08%)
Las Palmas: 1787 (27,54%)
Sta. Cruz de Tenerife: 1198 (18,46%)
TOTAL: 6488 (100%)
A tot Espanya hi ha 6488 persones que es diuen de primer cognom Perera, i gairebé la meitat són nascudes a les Canàries. Al conjunt de Catalunya, els Perera de primer cognom som 1043.
Aquesta distribució del cognom Perera pel conjunt d’Espanya em fa pensar que es tracta de dos cognoms diferents. Un és el cognom català al qual abans m’he referit, el de la nostra família. Quant als Perera de les Canàries i el sud-oest d’Espanya, no ho he pogut estudiar gaire, però les poques referències que he trobat de moment parlen d’una adaptació al castellà del cognom Pereira portuguès (procedent del nom comú que designa, igual com el català perera, l’arbre fruiter en portuguès), que s’hauria estès per les províncies extremenyes i de l’oest andalús i hauria passat a les Canàries. Si algú en sap més coses, ens les podem explicar a través del bloc.
2. Els Pereres enfront dels Pareres
Com se sap, a Catalunya és freqüent que un mateix cognom, per raons històriques, s’escrigui de formes diferents: Perera/Parera, Perramon/Parramon, Ferrer/Ferré/Farré, Alzina/Alsina/Alcina, etc. En el cas del nostre primer cognom, qui guanya la batalla: els que s’escriuen amb e o els que s’escriuen amb a?
Al conjunt de Catalunya, hi ha molts més Parera (2029 com a 1r cognom) que Perera (1043). El cognom Parera es localitza sobretot a Barcelona (76% dels casos), Girona, Tarragona i les illes Balears. Però a la província de Lleida, la forma predominant és Perera: 267 casos, enfront de 25 de Parera. I a l’Alt Urgell, concretament, 9 Pereres i cap Parera.
Finalment, he vist que també existeix el cognom en plural, sota la forma Pareras: dels 183 casos registrats a Espanya, 182 són a Catalunya, tots a les comarques orientals de Girona i Barcelona.
3. I ara els Parramons
Parramon sí que és un cognom del tot català i d’etimologia clara: és format de la contracció de dos noms de pila, Pere i Ramon. Del total de 845 persones que el porten com a primer cognom, 422 són nascudes a Barcelona (49,94%), 192 a Girona (22,72%), 182 a Lleida (21,54%) i 6 a Tarragona (0,71%); en total, els nascuts a Catalunya sumen el 95% del total de Parramons.
També en aquest cas, tenim variants gràfiques, la més important Perramon, que el porten a tot Espanya 546 persones: 408 a Barcelona (74,73%), 65 a Girona (11,9%), 44 a Lleida (8,06%) i 19 a Tarragona (3,48%). I hi ha també uns pocs casos de Parramont (18) i de Perramont (3), tots a les comarques de Girona.
Igual com he fet per als dos cognoms bàsics de la nostra nissaga, us podeu entretenir a veure la distribució de la resta de cognoms i podreu descobrir que n’hi ha que estan molt localitzats en unes àrees concretes, mentre que altres tenen una distribució molt general. Que hi passeu una bona estona, Joan.
1. On hi ha més Pereres?
Sempre havia pensat que Perera era un cognom típicament català, format, com tants d’altres, sobre el nom d’un arbre (igual com Alzina, Roure o Pi). En castellà també hi ha noms d’aquest tipus: Peral, Manzano, Cerezo, etc. Doncs bé, la primera sorpresa ha estat comprovar que, contràriament al que jo em pensava, hi ha molts més Pereres a les Canàries i a Badajoz que no pas a Catalunya. Aquí teniu la distribució del cognom Perera segons la província de naixement (només copio les províncies més destacades i les freqüències com a primer cognom ja que les dades referides a les persones que el porten com a segon cognom són molt semblants a aquestes):
Badajoz: 1002 (15,44%)
Barcelona: 529 (8,15%)
Huelva: 336 (5,18%)
Lleida: 315 (4,86%)
Madrid: 265 (4,08%)
Las Palmas: 1787 (27,54%)
Sta. Cruz de Tenerife: 1198 (18,46%)
TOTAL: 6488 (100%)
A tot Espanya hi ha 6488 persones que es diuen de primer cognom Perera, i gairebé la meitat són nascudes a les Canàries. Al conjunt de Catalunya, els Perera de primer cognom som 1043.
Aquesta distribució del cognom Perera pel conjunt d’Espanya em fa pensar que es tracta de dos cognoms diferents. Un és el cognom català al qual abans m’he referit, el de la nostra família. Quant als Perera de les Canàries i el sud-oest d’Espanya, no ho he pogut estudiar gaire, però les poques referències que he trobat de moment parlen d’una adaptació al castellà del cognom Pereira portuguès (procedent del nom comú que designa, igual com el català perera, l’arbre fruiter en portuguès), que s’hauria estès per les províncies extremenyes i de l’oest andalús i hauria passat a les Canàries. Si algú en sap més coses, ens les podem explicar a través del bloc.
2. Els Pereres enfront dels Pareres
Com se sap, a Catalunya és freqüent que un mateix cognom, per raons històriques, s’escrigui de formes diferents: Perera/Parera, Perramon/Parramon, Ferrer/Ferré/Farré, Alzina/Alsina/Alcina, etc. En el cas del nostre primer cognom, qui guanya la batalla: els que s’escriuen amb e o els que s’escriuen amb a?
Al conjunt de Catalunya, hi ha molts més Parera (2029 com a 1r cognom) que Perera (1043). El cognom Parera es localitza sobretot a Barcelona (76% dels casos), Girona, Tarragona i les illes Balears. Però a la província de Lleida, la forma predominant és Perera: 267 casos, enfront de 25 de Parera. I a l’Alt Urgell, concretament, 9 Pereres i cap Parera.
Finalment, he vist que també existeix el cognom en plural, sota la forma Pareras: dels 183 casos registrats a Espanya, 182 són a Catalunya, tots a les comarques orientals de Girona i Barcelona.
3. I ara els Parramons
Parramon sí que és un cognom del tot català i d’etimologia clara: és format de la contracció de dos noms de pila, Pere i Ramon. Del total de 845 persones que el porten com a primer cognom, 422 són nascudes a Barcelona (49,94%), 192 a Girona (22,72%), 182 a Lleida (21,54%) i 6 a Tarragona (0,71%); en total, els nascuts a Catalunya sumen el 95% del total de Parramons.
També en aquest cas, tenim variants gràfiques, la més important Perramon, que el porten a tot Espanya 546 persones: 408 a Barcelona (74,73%), 65 a Girona (11,9%), 44 a Lleida (8,06%) i 19 a Tarragona (3,48%). I hi ha també uns pocs casos de Parramont (18) i de Perramont (3), tots a les comarques de Girona.
Igual com he fet per als dos cognoms bàsics de la nostra nissaga, us podeu entretenir a veure la distribució de la resta de cognoms i podreu descobrir que n’hi ha que estan molt localitzats en unes àrees concretes, mentre que altres tenen una distribució molt general. Que hi passeu una bona estona, Joan.
dimecres, 19 d’agost del 2009
Joans, Joseps i ases… (1)
L’IDESCAT (Institut d’Estadística de Cataunya) i l’INE (Instituto Nacional de Estadística) publiquen a les seves webs dades sobre la freqüència i la distribució dels noms i els cognoms de la població de Catalunya i d’Espanya, respectivament. Es tracta d’una font d’informació interessant, que permet, a més, entretenir-se una bona estona.
M’he estat mirant les dades des de la perspectiva familiar i avui us en faig un primer comentari sobre els noms de la família (un altre dia parlarem dels cognoms). Concretament, he estat mirant quins dels noms dels membres de la nostra família són més originals. I he pogut comprovar, com diu la dita, que encara avui, de Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases.
Però abans de presentar-vos les dades, he de fer algunes precisions metodològiques:
1) Les dades de la llista només es refereixen a la població de Catalunya (les dades de l’INE no permeten comptar els totals de tots els noms). Amb això vull dir que si tinguéssim aquesta llista del País Basc o de Castella o del conjunt d’Espanya, els totals serien diferents.
2) He sumat en tots els casos: a) les variants gràfiques d’un mateix nom (Natasha, Nataixa...); b) les formes en castellà i català (Joan, Juan...); c) les formes precedides o seguides de Maria (Teresa i Maria Teresa, Josep i Josep Maria; però no les combinacions d’altres noms com José Manuel o Joan Carles); i d) els apocorístics (Lola, Quim).
Tot i aquestes limitacions, em sembla que les dades de la taula següent són curioses i us interessaran. Si voleu mirar-vos-ho més bé o fer altres consultes (per exemple, com han anat evolucionant els noms que es posen als nens al llarg dels anys), cliqueu sobre els enllaços de l’IDESCAT i de l’INE i descobrireu moltes més coses.
Apa, per avui ja n’hi ha prou, que fa molta calor. Una abraçada i molts records per a tots, Joan
Aquí teniu l'índex d'originalitat dels noms de la família Bundancieta (les xifres de la columna de la dreta indiquen el total de persones residents a Catalunya l’1 de gener de 2007 que porten aquest nom):
DONES
Urgell 28
Natasha / Natacha 175
Queralt 1.239
Lara 1.883
Valentina 2.120
Martina 3.488
Aurora 8.113
Patricia / Patrícia 11.722
Neus / Nieves 17.332
Júlia / Julia 19.537
Elena / Helena 28.348
Nuria / Núria 53.408
Pilar 61.140
Teresa / Tere / Maite 83.004
Rosa 89.291
Dolors / Dolores / Lola 95.918
Ana / Anna / Ane 117.005
HOMES
Arnal 11
Asier / Assier 380
Fabián / Fabià 724
Melchor / Melcior 772
Elias / Elies 1.945
Nil / Nilo 3.123
Eloi /Eloy 4.794
Oriol 13.741
Adrià / Adrián 20.257
Enric / Enrique 30.714
Fernando / Ferran 31.405
Joaquim / Joaquín / Quim 31.964
Alex / Alexandre / Alejandro 43.395
Pedro / Pere / Peio* 56.596
Carlos / Carles 58.577
Jordi /Jorge 110.086
Antoni / Antonio / Ton 134.835
Joan / Juan 135.418
Josep / José 233.314
*A Catalunya no hi ha cap persona inscrita amb el nom de Peio.
M’he estat mirant les dades des de la perspectiva familiar i avui us en faig un primer comentari sobre els noms de la família (un altre dia parlarem dels cognoms). Concretament, he estat mirant quins dels noms dels membres de la nostra família són més originals. I he pogut comprovar, com diu la dita, que encara avui, de Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases.
Però abans de presentar-vos les dades, he de fer algunes precisions metodològiques:
1) Les dades de la llista només es refereixen a la població de Catalunya (les dades de l’INE no permeten comptar els totals de tots els noms). Amb això vull dir que si tinguéssim aquesta llista del País Basc o de Castella o del conjunt d’Espanya, els totals serien diferents.
2) He sumat en tots els casos: a) les variants gràfiques d’un mateix nom (Natasha, Nataixa...); b) les formes en castellà i català (Joan, Juan...); c) les formes precedides o seguides de Maria (Teresa i Maria Teresa, Josep i Josep Maria; però no les combinacions d’altres noms com José Manuel o Joan Carles); i d) els apocorístics (Lola, Quim).
Tot i aquestes limitacions, em sembla que les dades de la taula següent són curioses i us interessaran. Si voleu mirar-vos-ho més bé o fer altres consultes (per exemple, com han anat evolucionant els noms que es posen als nens al llarg dels anys), cliqueu sobre els enllaços de l’IDESCAT i de l’INE i descobrireu moltes més coses.
Apa, per avui ja n’hi ha prou, que fa molta calor. Una abraçada i molts records per a tots, Joan
Aquí teniu l'índex d'originalitat dels noms de la família Bundancieta (les xifres de la columna de la dreta indiquen el total de persones residents a Catalunya l’1 de gener de 2007 que porten aquest nom):
DONES
Urgell 28
Natasha / Natacha 175
Queralt 1.239
Lara 1.883
Valentina 2.120
Martina 3.488
Aurora 8.113
Patricia / Patrícia 11.722
Neus / Nieves 17.332
Júlia / Julia 19.537
Elena / Helena 28.348
Nuria / Núria 53.408
Pilar 61.140
Teresa / Tere / Maite 83.004
Rosa 89.291
Dolors / Dolores / Lola 95.918
Ana / Anna / Ane 117.005
HOMES
Arnal 11
Asier / Assier 380
Fabián / Fabià 724
Melchor / Melcior 772
Elias / Elies 1.945
Nil / Nilo 3.123
Eloi /Eloy 4.794
Oriol 13.741
Adrià / Adrián 20.257
Enric / Enrique 30.714
Fernando / Ferran 31.405
Joaquim / Joaquín / Quim 31.964
Alex / Alexandre / Alejandro 43.395
Pedro / Pere / Peio* 56.596
Carlos / Carles 58.577
Jordi /Jorge 110.086
Antoni / Antonio / Ton 134.835
Joan / Juan 135.418
Josep / José 233.314
*A Catalunya no hi ha cap persona inscrita amb el nom de Peio.
dilluns, 1 de desembre del 2008
APROFITANT EL TEMPS...
La foto és feta a la Mútua de Terrasa el dissabte 29 de novembre.
Mare i filla treballen juntes amb l’ordinador en una feina de batxillerat.
L’Anna segueix amb bons ànims el process postoperatori.
Ben aviat podrà reprendre la vida normal a la Seu.
Records, Anna, de tots els qui seguim les notícies del blog familiar.
Mare i filla treballen juntes amb l’ordinador en una feina de batxillerat.
L’Anna segueix amb bons ànims el process postoperatori.
Ben aviat podrà reprendre la vida normal a la Seu.
Records, Anna, de tots els qui seguim les notícies del blog familiar.
dimarts, 11 de novembre del 2008
BODES D’OR A ALELLA
El dissabte 8 de novembre el Ramon i la Mercè van celebrar els 50 anys de matrimoni en un ambient reduït de familiars i amics. La festa es va fer uns dies més tard de la data exacta, ja que s’havien casat el 30 d’octubre de 1958.
Cap a migdia ens vam anar reunint a casa seva. Allà els fills i néts els van oferir uns pergamins amb paraules de felicitació i agraïment. Després vam anar a la parròquia del poble, dedicada a Sant Feliu, i allà el rector va celebrar la missa. Jo vaig dir unes paraules, responent a una petició que m’havien fet abans el Ramon i la Mercè. En un moment de la missa, la parella va renovar les promeses del dia del casament i els dos nens més menuts del grup els van portar uns anells. A la sortida de l’església es van fer moltes fotografies. Tothom volia quedar retratat al costat dels veterans “nuvis”.
El banquet es va fer en un restaurant anomenat “La Vinya”, situat a la muntanya. Des d’allà hi havia una magnífica vista sobre la plana i el mar. Va començar poc abans de les quatre de la tarda i va durar fins a prop de les vuit del vespre, en un ambient molt agradable. Devíem ser en total unes trenta persones. Ocupaven un lloc destacat els dos fills i els cinc néts: Ariadna i Ma Josep, filles del Jordi; Laura, Sergi i Cristina, fills de la Maria Mercè. En un moment del banquet es va posar la música de valsos que els dos protagonistes havien ballat de joves, al començament de la seva relació; van tornar a ballar amb bona traça i els van acompanyar altres invitats. Entre els diversos regals, en van destacar dos: un artístic àlbum fotogràfic que evocava molts moments de la vida del Ramon i la Mercè i un viatge a París pagat als “nuvis” per les diverses famílies presents a la festa.
(Em sap greu que avui no pugui penjar fotografies: no em vaig emportar la màquina i encara no me n’han enviat cap).
En diferents moments, el Ramon i la Mercè, com també els seus fills, van fer memòria de persones i fets de la Seu. Em van transmetre salutacions per a tots i em van expressar el seu desig que aquesta bona relació de més de cinquanta anys es mantingui viva molt més temps. Records de part seva a tots els que llegiu i mireu aquest blog familiar, que l’Adrià manté tan encertadament.
Ton
Cap a migdia ens vam anar reunint a casa seva. Allà els fills i néts els van oferir uns pergamins amb paraules de felicitació i agraïment. Després vam anar a la parròquia del poble, dedicada a Sant Feliu, i allà el rector va celebrar la missa. Jo vaig dir unes paraules, responent a una petició que m’havien fet abans el Ramon i la Mercè. En un moment de la missa, la parella va renovar les promeses del dia del casament i els dos nens més menuts del grup els van portar uns anells. A la sortida de l’església es van fer moltes fotografies. Tothom volia quedar retratat al costat dels veterans “nuvis”.
El banquet es va fer en un restaurant anomenat “La Vinya”, situat a la muntanya. Des d’allà hi havia una magnífica vista sobre la plana i el mar. Va començar poc abans de les quatre de la tarda i va durar fins a prop de les vuit del vespre, en un ambient molt agradable. Devíem ser en total unes trenta persones. Ocupaven un lloc destacat els dos fills i els cinc néts: Ariadna i Ma Josep, filles del Jordi; Laura, Sergi i Cristina, fills de la Maria Mercè. En un moment del banquet es va posar la música de valsos que els dos protagonistes havien ballat de joves, al començament de la seva relació; van tornar a ballar amb bona traça i els van acompanyar altres invitats. Entre els diversos regals, en van destacar dos: un artístic àlbum fotogràfic que evocava molts moments de la vida del Ramon i la Mercè i un viatge a París pagat als “nuvis” per les diverses famílies presents a la festa.
(Em sap greu que avui no pugui penjar fotografies: no em vaig emportar la màquina i encara no me n’han enviat cap).
En diferents moments, el Ramon i la Mercè, com també els seus fills, van fer memòria de persones i fets de la Seu. Em van transmetre salutacions per a tots i em van expressar el seu desig que aquesta bona relació de més de cinquanta anys es mantingui viva molt més temps. Records de part seva a tots els que llegiu i mireu aquest blog familiar, que l’Adrià manté tan encertadament.
Ton
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Èxit acadèmic
L’ha tingut l’Elena Perera Leg, que ha ha aprovat recentment el nivell C de Català.
L’Elena és bona en arts, en lletres i en moltes altres coses.
Enhorabona!
L’Elena és bona en arts, en lletres i en moltes altres coses.
Enhorabona!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)