"Que seràaa.... seràaaa?"
dimarts, 2 de març del 2010
dimecres, 10 de febrer del 2010
CONCURS DE FOTOGRAFIA "BUNDANCIETA 2010"
Bases del concurs:
Tema de la fotografia: La teva localitat (casa, carrer, barri, població...)
Plaç d'entrega: S'haurà de penjar al blog o enviar-la a l'email lacasadelaseu@gmail.com perquè sigui penjada al blog per l'administrador, abans del dia 15 de maig.
Premi: El premi pel guanyador serà la publicació de la fotografia durant tot un any en un lloc preferent del blog i de la casa de la Seu , un formatge de CADI Societat Cooperativa i una alegria.
Pseudònim: La fotografia s'haura de signar amb un pseudònim o títol.
La decisió de la fotografia guanyadora serà mitjançant una votació al mateix blog en el 50% i un fotògraf profesional en l'altre 50%.
diumenge, 31 de gener del 2010
BENVINGUT TON!!!
Ahir, dissabte 30 de gener, cap a les 12 del migdia, va néixer el TON.
Avui els hem anat a veure i hem fet aquestes primeres fotos (han sortit una mica borroses, però s'hi pot veure bé com es de guapo el fill i com ho és la mare).
Enhorabona a l’Elena, el Quim, l’Eloi, els avis, els tiets, els cosins... i tota la família! (Joan)
Avui els hem anat a veure i hem fet aquestes primeres fotos (han sortit una mica borroses, però s'hi pot veure bé com es de guapo el fill i com ho és la mare).
Enhorabona a l’Elena, el Quim, l’Eloi, els avis, els tiets, els cosins... i tota la família! (Joan)
dijous, 7 de gener del 2010
CAP D’ANY A LA SEU
La casa de la Seu s’ha animat una mica els dies de canvi d’any. El dia 1 de gener ens hi vam aplegar un grup de quinze al voltant de la taula, compartint amb alegria un bon menú casolà. Vam tenir temps per passejar pels carrers guarnits i contemplar el Cadí nevat. Des de La Seu vam pensar en tots els destinataris del blog, amb el desig que puguem gaudir d’un bon any 2010. (Ton)
dilluns, 28 de desembre del 2009
dimecres, 23 de desembre del 2009
Pintures de la catedral de la Seu a Barcelona
Aquest any el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) celebra els 75 anys de la seva creació i per celebrar-ho ha muntat dues exposicions gratuïtes molt interessants. La més gran (Convidats d’honor) mostra 75 obres mestres de l’art català, des de l’Edat Mitjana fins al segle XX, portades de museus i col·leccions d’arreu del món. 
La segona exposició que es pot visitar és la que motiva aquest comentari. Es titula La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, i es pot visitar fins al 28 de febrer.
Resulta que les absidioles laterals de la catedral de la Seu tenien pintures de l’època romànica (descolorides pels anys i pel fum i amagades al darrere de retaules posteriors). Com en tants altres llocs, als primers anys del segle XX, aquestes pintures les van treure del seu emplaçament original i les van vendre a museus o col·leccionistes privats. Les pintures que ara es mostren al MNAC estaven a l’absidiola per on s’accedeix a la sagristia i actualment es conserven dividides en tres parts, en tres museus diferents: el MNAC, el Museu Episcopal de Vic i un museu suís (Fundació Abegg).
L’interès de l’exposició és que han reunit per primera vegada les tres peces disperses i els visitants poden veure tot el conjunt tal com estava en el seu emplaçament originari.
A l’exposició, a més de la part dedicada a les pintures, s’explica el context històric i cultural de l’època (primera meitat del segle XIII), la llegenda de santa Caterina a la qual estaven dedicades la capella i les pintures, i acaba amb una cosa molt interessant: un audiovisual en què s’explica molt bé la tècnica que feien servir per arrencar les pintures murals de les parets de les esglésies i traslladar-les als museus.
Nosaltres vam anar a veure les dues exposicions un dia del pont de la Puríssima i ens va agradar molt. Us la recomanem: hi veureu una part de la història de la Seu que no coneixíem. Clicant aquí podreu veure el programa amb la reproducció dels tres murals. Joan
La segona exposició que es pot visitar és la que motiva aquest comentari. Es titula La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, i es pot visitar fins al 28 de febrer.
Resulta que les absidioles laterals de la catedral de la Seu tenien pintures de l’època romànica (descolorides pels anys i pel fum i amagades al darrere de retaules posteriors). Com en tants altres llocs, als primers anys del segle XX, aquestes pintures les van treure del seu emplaçament original i les van vendre a museus o col·leccionistes privats. Les pintures que ara es mostren al MNAC estaven a l’absidiola per on s’accedeix a la sagristia i actualment es conserven dividides en tres parts, en tres museus diferents: el MNAC, el Museu Episcopal de Vic i un museu suís (Fundació Abegg).
L’interès de l’exposició és que han reunit per primera vegada les tres peces disperses i els visitants poden veure tot el conjunt tal com estava en el seu emplaçament originari.
A l’exposició, a més de la part dedicada a les pintures, s’explica el context històric i cultural de l’època (primera meitat del segle XIII), la llegenda de santa Caterina a la qual estaven dedicades la capella i les pintures, i acaba amb una cosa molt interessant: un audiovisual en què s’explica molt bé la tècnica que feien servir per arrencar les pintures murals de les parets de les esglésies i traslladar-les als museus.
Nosaltres vam anar a veure les dues exposicions un dia del pont de la Puríssima i ens va agradar molt. Us la recomanem: hi veureu una part de la història de la Seu que no coneixíem. Clicant aquí podreu veure el programa amb la reproducció dels tres murals. Joan
dimarts, 22 de desembre del 2009
AUCA FAMILIAR DE NADAL
Aquesta auca de Nadal...................... Pastorets i mula i bou,
us l’escric en to cordial.............. .........amb ovelles veurem prou
amb el desig que tingueu....................en un pessebre petit
BONES FESTES on sigueu: ...............que a la sala hem enllestit.
a la Seu, a Barcelona...........................Pregarem perquè el nou any
o a Burgos, que és terra bona, ............sigui pròsper, sense dany.
a Andorra o a Portugal........................i que arribin els Reis rics
o a Gasteiz, que és capital; ................. per alegria dels xics:
sigui en indrets de muntanya..............Anne, Peio i Adrià,
de costa o de terra plana,.....................Valentine i Fabíà,
tant si a prop us quedeu......................Tonio, Natasha, Eloi,
com si a l’estranger viatgeu.................Nil i l’esperat noi,
Però a la Seu casa tenim......................fill del Quim i l’Helena,
perquè molts ens hi reunim................que entre tots fan la desena.
Trobarem blancor de neu....................Tant de bo hi hagi ocasions
als cims alts i potser arreu...................de familiars celebracions:
Dins de casa no entren freds,..............d’anys, bateigs i comunions
que són bones les parets.....................o altres commemoracions,
i mantenen l’escalfor...........................que va bé moltes vegades
que fa la calefacció...............................aplegar-nos en trobades,
A casa com més serem,........................on grans, joves i infants
millor Nadal passarem,........................passem joiosos instants.
amb la conversa dels grans...................Aquesta auca la compon
i rialles dels infants.............................. qui us estima i es diu Ton.
Recordarem el Nadó............................ Ha ajuntat uns rodolins
que a Betlem ens neix bufó.................. sense fer dibuixos fins.
i a Josep i Maria, ..................................I quan arriba a la fi
que amb ell són a l’establia................. BONES FESTES torna a dir.
us l’escric en to cordial.............. .........amb ovelles veurem prou
amb el desig que tingueu....................en un pessebre petit
BONES FESTES on sigueu: ...............que a la sala hem enllestit.
a la Seu, a Barcelona...........................Pregarem perquè el nou any
o a Burgos, que és terra bona, ............sigui pròsper, sense dany.
a Andorra o a Portugal........................i que arribin els Reis rics
o a Gasteiz, que és capital; ................. per alegria dels xics:
sigui en indrets de muntanya..............Anne, Peio i Adrià,
de costa o de terra plana,.....................Valentine i Fabíà,
tant si a prop us quedeu......................Tonio, Natasha, Eloi,
com si a l’estranger viatgeu.................Nil i l’esperat noi,
Però a la Seu casa tenim......................fill del Quim i l’Helena,
perquè molts ens hi reunim................que entre tots fan la desena.
Trobarem blancor de neu....................Tant de bo hi hagi ocasions
als cims alts i potser arreu...................de familiars celebracions:
Dins de casa no entren freds,..............d’anys, bateigs i comunions
que són bones les parets.....................o altres commemoracions,
i mantenen l’escalfor...........................que va bé moltes vegades
que fa la calefacció...............................aplegar-nos en trobades,
A casa com més serem,........................on grans, joves i infants
millor Nadal passarem,........................passem joiosos instants.
amb la conversa dels grans...................Aquesta auca la compon
i rialles dels infants.............................. qui us estima i es diu Ton.
Recordarem el Nadó............................ Ha ajuntat uns rodolins
que a Betlem ens neix bufó.................. sense fer dibuixos fins.
i a Josep i Maria, ..................................I quan arriba a la fi
que amb ell són a l’establia................. BONES FESTES torna a dir.
dilluns, 21 de desembre del 2009
dilluns, 30 de novembre del 2009
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Joans, Joseps i ases... (2)
Continuant amb les dades sobre noms i cognoms de la població que proporcionen l’IDESCAT (Catalunya) i l’INE (Espanya), avui us faig alguns comentaris sobre els cognoms de la nostra família.
1. On hi ha més Pereres?
Sempre havia pensat que Perera era un cognom típicament català, format, com tants d’altres, sobre el nom d’un arbre (igual com Alzina, Roure o Pi). En castellà també hi ha noms d’aquest tipus: Peral, Manzano, Cerezo, etc. Doncs bé, la primera sorpresa ha estat comprovar que, contràriament al que jo em pensava, hi ha molts més Pereres a les Canàries i a Badajoz que no pas a Catalunya. Aquí teniu la distribució del cognom Perera segons la província de naixement (només copio les províncies més destacades i les freqüències com a primer cognom ja que les dades referides a les persones que el porten com a segon cognom són molt semblants a aquestes):
Badajoz: 1002 (15,44%)
Barcelona: 529 (8,15%)
Huelva: 336 (5,18%)
Lleida: 315 (4,86%)
Madrid: 265 (4,08%)
Las Palmas: 1787 (27,54%)
Sta. Cruz de Tenerife: 1198 (18,46%)
TOTAL: 6488 (100%)
A tot Espanya hi ha 6488 persones que es diuen de primer cognom Perera, i gairebé la meitat són nascudes a les Canàries. Al conjunt de Catalunya, els Perera de primer cognom som 1043.
Aquesta distribució del cognom Perera pel conjunt d’Espanya em fa pensar que es tracta de dos cognoms diferents. Un és el cognom català al qual abans m’he referit, el de la nostra família. Quant als Perera de les Canàries i el sud-oest d’Espanya, no ho he pogut estudiar gaire, però les poques referències que he trobat de moment parlen d’una adaptació al castellà del cognom Pereira portuguès (procedent del nom comú que designa, igual com el català perera, l’arbre fruiter en portuguès), que s’hauria estès per les províncies extremenyes i de l’oest andalús i hauria passat a les Canàries. Si algú en sap més coses, ens les podem explicar a través del bloc.
2. Els Pereres enfront dels Pareres
Com se sap, a Catalunya és freqüent que un mateix cognom, per raons històriques, s’escrigui de formes diferents: Perera/Parera, Perramon/Parramon, Ferrer/Ferré/Farré, Alzina/Alsina/Alcina, etc. En el cas del nostre primer cognom, qui guanya la batalla: els que s’escriuen amb e o els que s’escriuen amb a?
Al conjunt de Catalunya, hi ha molts més Parera (2029 com a 1r cognom) que Perera (1043). El cognom Parera es localitza sobretot a Barcelona (76% dels casos), Girona, Tarragona i les illes Balears. Però a la província de Lleida, la forma predominant és Perera: 267 casos, enfront de 25 de Parera. I a l’Alt Urgell, concretament, 9 Pereres i cap Parera.
Finalment, he vist que també existeix el cognom en plural, sota la forma Pareras: dels 183 casos registrats a Espanya, 182 són a Catalunya, tots a les comarques orientals de Girona i Barcelona.
3. I ara els Parramons
Parramon sí que és un cognom del tot català i d’etimologia clara: és format de la contracció de dos noms de pila, Pere i Ramon. Del total de 845 persones que el porten com a primer cognom, 422 són nascudes a Barcelona (49,94%), 192 a Girona (22,72%), 182 a Lleida (21,54%) i 6 a Tarragona (0,71%); en total, els nascuts a Catalunya sumen el 95% del total de Parramons.
També en aquest cas, tenim variants gràfiques, la més important Perramon, que el porten a tot Espanya 546 persones: 408 a Barcelona (74,73%), 65 a Girona (11,9%), 44 a Lleida (8,06%) i 19 a Tarragona (3,48%). I hi ha també uns pocs casos de Parramont (18) i de Perramont (3), tots a les comarques de Girona.
Igual com he fet per als dos cognoms bàsics de la nostra nissaga, us podeu entretenir a veure la distribució de la resta de cognoms i podreu descobrir que n’hi ha que estan molt localitzats en unes àrees concretes, mentre que altres tenen una distribució molt general. Que hi passeu una bona estona, Joan.
1. On hi ha més Pereres?
Sempre havia pensat que Perera era un cognom típicament català, format, com tants d’altres, sobre el nom d’un arbre (igual com Alzina, Roure o Pi). En castellà també hi ha noms d’aquest tipus: Peral, Manzano, Cerezo, etc. Doncs bé, la primera sorpresa ha estat comprovar que, contràriament al que jo em pensava, hi ha molts més Pereres a les Canàries i a Badajoz que no pas a Catalunya. Aquí teniu la distribució del cognom Perera segons la província de naixement (només copio les províncies més destacades i les freqüències com a primer cognom ja que les dades referides a les persones que el porten com a segon cognom són molt semblants a aquestes):
Badajoz: 1002 (15,44%)
Barcelona: 529 (8,15%)
Huelva: 336 (5,18%)
Lleida: 315 (4,86%)
Madrid: 265 (4,08%)
Las Palmas: 1787 (27,54%)
Sta. Cruz de Tenerife: 1198 (18,46%)
TOTAL: 6488 (100%)
A tot Espanya hi ha 6488 persones que es diuen de primer cognom Perera, i gairebé la meitat són nascudes a les Canàries. Al conjunt de Catalunya, els Perera de primer cognom som 1043.
Aquesta distribució del cognom Perera pel conjunt d’Espanya em fa pensar que es tracta de dos cognoms diferents. Un és el cognom català al qual abans m’he referit, el de la nostra família. Quant als Perera de les Canàries i el sud-oest d’Espanya, no ho he pogut estudiar gaire, però les poques referències que he trobat de moment parlen d’una adaptació al castellà del cognom Pereira portuguès (procedent del nom comú que designa, igual com el català perera, l’arbre fruiter en portuguès), que s’hauria estès per les províncies extremenyes i de l’oest andalús i hauria passat a les Canàries. Si algú en sap més coses, ens les podem explicar a través del bloc.
2. Els Pereres enfront dels Pareres
Com se sap, a Catalunya és freqüent que un mateix cognom, per raons històriques, s’escrigui de formes diferents: Perera/Parera, Perramon/Parramon, Ferrer/Ferré/Farré, Alzina/Alsina/Alcina, etc. En el cas del nostre primer cognom, qui guanya la batalla: els que s’escriuen amb e o els que s’escriuen amb a?
Al conjunt de Catalunya, hi ha molts més Parera (2029 com a 1r cognom) que Perera (1043). El cognom Parera es localitza sobretot a Barcelona (76% dels casos), Girona, Tarragona i les illes Balears. Però a la província de Lleida, la forma predominant és Perera: 267 casos, enfront de 25 de Parera. I a l’Alt Urgell, concretament, 9 Pereres i cap Parera.
Finalment, he vist que també existeix el cognom en plural, sota la forma Pareras: dels 183 casos registrats a Espanya, 182 són a Catalunya, tots a les comarques orientals de Girona i Barcelona.
3. I ara els Parramons
Parramon sí que és un cognom del tot català i d’etimologia clara: és format de la contracció de dos noms de pila, Pere i Ramon. Del total de 845 persones que el porten com a primer cognom, 422 són nascudes a Barcelona (49,94%), 192 a Girona (22,72%), 182 a Lleida (21,54%) i 6 a Tarragona (0,71%); en total, els nascuts a Catalunya sumen el 95% del total de Parramons.
També en aquest cas, tenim variants gràfiques, la més important Perramon, que el porten a tot Espanya 546 persones: 408 a Barcelona (74,73%), 65 a Girona (11,9%), 44 a Lleida (8,06%) i 19 a Tarragona (3,48%). I hi ha també uns pocs casos de Parramont (18) i de Perramont (3), tots a les comarques de Girona.
Igual com he fet per als dos cognoms bàsics de la nostra nissaga, us podeu entretenir a veure la distribució de la resta de cognoms i podreu descobrir que n’hi ha que estan molt localitzats en unes àrees concretes, mentre que altres tenen una distribució molt general. Que hi passeu una bona estona, Joan.
divendres, 23 d’octubre del 2009
Feines de manteniment a la casa de la Seu
Les fotografies són una petita mostra de l’activitat de neteja i envernissat dels paravents. Va ser durant la fira de Sant Ermengol (16 i 17 d’octubre). Els qui ens vam aplegar a la Seu vam dedicar una bona estona a aquesta feina. Però també vam trobar temps per visitar la fira: una gran part dels carrers de la Seu eren plens de parades de tota classe d’articles que atreien l’atenció dels vianants. Hi havia tanta gent que els cotxes s’havien d’aparcar més enllà de la palanca. Diumenge a migdia, vam fer una escapada al bosc per buscar bolets. El terreny on ens vam parar (una mica més amunt de Cerc) es veia molt regirat, però la collita, tot i escassa, ens va permetre fer una gustosa menjada de rovellons. Vam gaudir de bon temps: fresca al matí i un sol esplèndid al llarg del dia. (Ton)
dimarts, 15 de setembre del 2009
Estiu 2009
Fotos recents de la Natasha i el Tonio d'aquest estiu pel Pirineu, incloent una visita fugaç a la Seu.
dimarts, 8 de setembre del 2009
TROBADA FAMILIAR (29.08.09)
Una any més ens vam aplegar a la Seu. Aquest any va ser l’últim dissabte d’agost, pòrtic de la festa major.
No tots hi van poder venir, però vam ser una bona colla: vint-i-vuit de totes les edats, vuit més que l’any passat. Tots desitgem que aquest augment de participants continuï.
El temps ens va acompanyar, va ser un dia assolellat, amb calor moderada.
Vam seguir la tradició d’altres anys: missa, passejada per la Seu en dia de mercat, flors i pregària al cementiri, dinar al parc del Segre, admiració dels esports aquàtics i d’esquí amb rodes – amb aplaudiments a la Martina, conversa animada fins a l’hora d’’anar-nos separant per tornar a casa...
Uns quants ens vam quedar a la Seu fins l’endemà o fins el tercer dia de la festa major.
Sembla que el canvi de data (del primer dissabte de setembre a l’últim d’agost) ha estat encertat i que convé mantenir-lo.
Reproduïm algunes fotos, molt poques comparades amb les moltes que vam fer amb els diversos aparells. Però són una petita mostra dels bons moments de la trobada. Si en teniu altres que us semblin molt boniques, les podeu anar penjant al blog. (Ton).
No tots hi van poder venir, però vam ser una bona colla: vint-i-vuit de totes les edats, vuit més que l’any passat. Tots desitgem que aquest augment de participants continuï.
El temps ens va acompanyar, va ser un dia assolellat, amb calor moderada.
Vam seguir la tradició d’altres anys: missa, passejada per la Seu en dia de mercat, flors i pregària al cementiri, dinar al parc del Segre, admiració dels esports aquàtics i d’esquí amb rodes – amb aplaudiments a la Martina, conversa animada fins a l’hora d’’anar-nos separant per tornar a casa...
Uns quants ens vam quedar a la Seu fins l’endemà o fins el tercer dia de la festa major.
Sembla que el canvi de data (del primer dissabte de setembre a l’últim d’agost) ha estat encertat i que convé mantenir-lo.
Reproduïm algunes fotos, molt poques comparades amb les moltes que vam fer amb els diversos aparells. Però són una petita mostra dels bons moments de la trobada. Si en teniu altres que us semblin molt boniques, les podeu anar penjant al blog. (Ton).
dimarts, 1 de setembre del 2009
De viatge per Xina
Hola a tots. La segona quinzena d'agost hem anat a la Xina a visitar la germana de la Maite. Hem trobat un país molt dinàmic, ple de tradició i cultura. Aquí van unes fotos:
Un tram de la muralla Xina a 80 km de Pekin
Un passeig en bici per les afores de Yangshuo
Pels carrers de Shangai amb la germana de la Maite.Adrià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)