Continuant amb les dades sobre noms i cognoms de la població que proporcionen l’
IDESCAT (Catalunya) i l’
INE (Espanya), avui us faig alguns comentaris sobre els cognoms de la nostra família.
1. On hi ha més Pereres?
Sempre havia pensat que Perera era un cognom típicament català, format, com tants d’altres, sobre el nom d’un arbre (igual com Alzina, Roure o Pi). En castellà també hi ha noms d’aquest tipus: Peral, Manzano, Cerezo, etc. Doncs bé, la primera sorpresa ha estat comprovar que, contràriament al que jo em pensava, hi ha molts més Pereres a les Canàries i a Badajoz que no pas a Catalunya. Aquí teniu la distribució del cognom
Perera segons la província de naixement (només copio les províncies més destacades i les freqüències com a primer cognom ja que les dades referides a les persones que el porten com a segon cognom són molt semblants a aquestes):
Badajoz: 1002 (15,44%)
Barcelona: 529 (8,15%)
Huelva: 336 (5,18%)
Lleida: 315 (4,86%)
Madrid: 265 (4,08%)
Las Palmas: 1787 (27,54%)
Sta. Cruz de Tenerife: 1198 (18,46%)
TOTAL: 6488 (100%)
A tot Espanya hi ha 6488 persones que es diuen de primer cognom Perera, i gairebé la meitat són nascudes a les Canàries. Al conjunt de Catalunya, els Perera de primer cognom som 1043.
Aquesta distribució del cognom Perera pel conjunt d’Espanya em fa pensar que es tracta de dos cognoms diferents. Un és el cognom català al qual abans m’he referit, el de la nostra família. Quant als Perera de les Canàries i el sud-oest d’Espanya, no ho he pogut estudiar gaire, però les poques referències que he trobat de moment parlen d’una adaptació al castellà del cognom Pereira portuguès (procedent del nom comú que designa, igual com el català
perera, l’arbre fruiter en portuguès), que s’hauria estès per les províncies extremenyes i de l’oest andalús i hauria passat a les Canàries. Si algú en sap més coses, ens les podem explicar a través del bloc.
2. Els Pereres enfront dels PareresCom se sap, a Catalunya és freqüent que un mateix cognom, per raons històriques, s’escrigui de formes diferents: Perera/Parera, Perramon/Parramon, Ferrer/Ferré/Farré, Alzina/Alsina/Alcina, etc. En el cas del nostre primer cognom, qui guanya la batalla: els que s’escriuen amb
e o els que s’escriuen amb
a?
Al conjunt de Catalunya, hi ha molts més Parera (2029 com a 1r cognom) que Perera (1043). El cognom Parera es localitza sobretot a Barcelona (76% dels casos), Girona, Tarragona i les illes Balears. Però a la província de Lleida, la forma predominant és Perera: 267 casos, enfront de 25 de Parera. I a l’Alt Urgell, concretament, 9 Pereres i cap Parera.
Finalment, he vist que també existeix el cognom en plural, sota la forma Pareras: dels 183 casos registrats a Espanya, 182 són a Catalunya, tots a les comarques orientals de Girona i Barcelona.
3. I ara els ParramonsParramon sí que és un cognom del tot català i d’etimologia clara: és format de la contracció de dos noms de pila, Pere i Ramon. Del total de 845 persones que el porten com a primer cognom, 422 són nascudes a Barcelona (49,94%), 192 a Girona (22,72%), 182 a Lleida (21,54%) i 6 a Tarragona (0,71%); en total, els nascuts a Catalunya sumen el 95% del total de Parramons.
També en aquest cas, tenim variants gràfiques, la més important Perramon, que el porten a tot Espanya 546 persones: 408 a Barcelona (74,73%), 65 a Girona (11,9%), 44 a Lleida (8,06%) i 19 a Tarragona (3,48%). I hi ha també uns pocs casos de Parramont (18) i de Perramont (3), tots a les comarques de Girona.
Igual com he fet per als dos cognoms bàsics de la nostra nissaga, us podeu entretenir a veure la distribució de la resta de cognoms i podreu descobrir que n’hi ha que estan molt localitzats en unes àrees concretes, mentre que altres tenen una distribució molt general. Que hi passeu una bona estona, Joan.
