LA MARTINA AMB LA NATASHA

LLIGA, COPA I CHAMPIONS!!! FELICITATS CAMPIONS

Han estat uns dies de glòria per a tots el culés, per això penjo aquestes fotos, que vaig fer al Camp Nou mentre els jugadors feien la volta al camp, com a homenatge a aquesta gran temporada.

Adrià

MES FOTOS DE LA NATASHA

Des de dilluns a la tarda la Lara i la nena ja estan a casa.

NAIXEMENT DE LA NATASHA

Feliçment la nit de divendres a dissabte va neixer la Natasha. Tot va esdevenir molt ràpid. A les 3:45 h. de la matinada entravem a l'hospital i a les 7:20 ja neixia la Natasha per part natural. Ha estat un cap de setmana molt intens, amb moltes visites de familiars i amics i moltes emocions compartides.
Hem d'agrair molt particularment el doctor que va portar el part, per la seva pericia, el personal de l'hospital i a tots i a totes que heu vingut o ens heu enviat missatges de felicitacions.
I vet aqui que de cop i volta ja ha nascut i ja la tenim aqui. Benvinguda Natasha !!!
Elies, Lara i Tonio.

Hola Natasha!

L'Elies ens ha fet saber que avui, a les 7 del matí, ha nascut la Natasha. Ha pesat 3,280 quilets, és molt guapa i està molt bé, com també la Lara. Quan en tinguem alguna foto, ja la posarem al blog perquè tothom la pugui conèixer.
Enhorabona i felicitats per a tota la família: la Lara i l'Elies, el Tonio, els flamants avis Colomer, els altres avis, tiets i cosins...
(Joan)

L'Espluga de la Bruixa

[El dia 26 de desembre de 1997, la família Perera-Bel, acompanyats de l’Anna de Burgos, vam anar a Cal Pauet de la Vansa per visitar el dolmen que hi ha al costat de la casa. A la classe de la Júlia estudiaven els homes prehistòrics i vam voler recollir informació i fer fotos del dolmen perquè les pogués ensenyar a la mestra i als seus companys de classe. Amb les fotos vam fer un petit àlbum, per al qual el Joan va escriure el text que ara copiem en aquest blog, amb algunes petites actualitzacions. Les fotos són també les d’aquell dia: hi podeu veure com passen els anys per a tots...]

La iaia Queralt va néixer en una masia situada a uns cinc quilòmetres del poble de la Vansa, a la comarca de l’Alt Urgell. És una masia gran, aïllada, construïda a redós d’una penya que la protegeix de les inclemències del temps. El conjunt d’edificis –habitatge, eixida, galliner, corrals, estables, cisterna d’aigua i paller– estan construïts al voltant d’un pati que hi ha a la part inferior de la roca, mentre que al paller s’hi accedeix també per la part superior, on hi ha l’era. Adossada a l’edifici principal, hi ha una capella i al costat un petit cementiri on hi ha enterrats els pares i una germana de la iaia Queralt.

La casa, coneguda amb el nom de Cal Pauet, està deshabitada des de fa uns quaranta anys. No disposava d’aigua corrent ni d’electricitat, i les terres, que són de secà, no donaven per a viure una família. És per això que el germà i els nebots de la iaia Queralt que hi vivien (la família de l’oncle Pep i la tieta Rosa) se’n van haver d’anar i es van establir a Lleida. Però encara que no hi visquin, s’estimen molt la seva casa pairal i la cuiden perquè es conservi en bon estat i no s’ensorri.

Una de les coses més curioses de Cal Pauet de la Vansa és que té, al costat mateix de l’era, a la part superior de la roca, una construcció megalítica, un petit dolmen, que demostra que en aquell mateix indret ja hi visqueren els homes prehistòrics. Els habitants de la casa l’han anomenat sempre l’Espluga de la Bruixa.

A les fotos podreu veure exactament com és. El monument està situat a l’interior d’un pedregar en forma circular, i actualment és buit. Com sabeu, aquestes construccions generalment servien com a tomba i les persones hi eren enterrades acompanyades d’estris i eines que havien tingut en vida (destrals, fletxes, àmfores i pots de ceràmica, etc.). El dolmen de Cal Pauet de la Vansa va ser excavat als anys vint del segle passat –la iaia Queralt, que aleshores era una nena, encara se’n recordava– i hi van trobar algunes restes (ossos i estris diversos) que es conserven al museu diocesà de Solsona. En aquest enllaç podreu veure una foto d’aquella època, en la qual surt un home que potser era de la família.

El nom, Espluga de la Bruixa, no us ha d’estranyar: espluga vol dir cova, i el dolmen és com una cova; d’altra banda, no és que hi visquin les bruixes, però és molt freqüent que les construccions megalítiques del nostre país, pel seu caràcter remot i una mica fantàstic, tinguin noms com aquest: l’espluga de la bruixa, la cova del diable, la cabana del moro...

A l’Alt Urgell se’n conserven diversos, de dòlmens. El de Cal Pauet, tot i que no és dels més grans ni espectaculars, és una mostra característica i molt ben conservada dels de petites dimensions mig soterrats i en forma de capsa (d’aquí els ve el nom més precís de cista): per aquesta raó, surt esmentat a la Gran Enciclopèdia Catalana, amb el nom de “casa de la bruixa”, a l’article megàlit. A més, per a tots els descendents de Cal Pauet és el més important del món: aneu a saber si els qui el van construir no eren els nostres avantpassats directes, és a dir, els pares dels pares dels pares dels pares dels pares dels pares dels pares... de la iaia Queralt!

Amb memòria agraïda, 2

Aquest cap de setmana, l’Enric, la Júlia, l’Aurora, el Joan i la Iluminada hem estat a la Seu. Ens hem vist amb la Queralt, la Neus, l’Anna, el Carlos, l’Enric i la Rosa, i hem comprovat que tots estan bé. Avui ha plogut tot el dia. L’Enric gran ha vingut a la Seu després d’anar a votar per primera vegada a les eleccions andorranes, que en el moment en què escric aquest text sembla que ha guanyat el Partit Socialdemòcrata.

Hem anat al cementiri, i li hem portat una rosa a la iaia Queralt, ara que fa dos anys de la seva mort. Per completar el record agraït que el Ton va posar al blog fa uns dies, hi incloem un parell de fotos de la iaia Queralt (són d’un any abans de morir –maig del 2006-, les últimes que nosaltres tenim d’ella en vida).

Amb memòria agraïda, 1

Aquest mes el blog indica diverses dates
que commemoren naixements
i que són objecte de records i felicitacions.

Tots tenim també present la data del 24 d’abril,
segon aniversari de la mort de la nostra mama i iaia Queralt.

Li dediquem el nostre afecte,
el nostre reconeixement per tot el que hem rebut d’ella
i la nostra pregària. (Ton)

PASQUA 2009 - LA SEU

DES DE LA CASA DE LA SEU, US DESITGEM A TOTS UNA BONA PASQUA.

Diumenge de Rams a la Seu

Vaig arribar dissabte, dia 4 a la tarda. I vaig tornar a Barcelona el diumenge amb l’últim cotxe de línia. Va ser una estada curta, però ben aprofitada. Fins i tot vaig fer una excursió a peu fins a Vilanova. A casa no hi havia ningú, però es mantenia endreçada i amb bona temperatura. Les fotos que adjunto són de tres coses que vaig poder veure en aquells poques hores:
- Una exposició de fotos i records d’altres temps relacionats amb la “professó del divendres sant”. Vaig tenir la sorpresa que en una fotografia molt gran hi sortia jo, però no era de la professó, sinó d’una comèdia (no recordo el títol) que havíem fet al col·legi, fa més de cinquanta anys.
- Una encesa de llums solidària que es va fer a la Plaça dels Oms, a benefici d’un poble de Guatemala, on hi participaven molts nens i nenes de diverses escoles.
- La benedicció dels Rams, a migdia del diumenge.
Ton.

Records i sabors de Sant Josep

A Catalunya el dia de Sant Josep ens passa bastant desapercebut. A altres llocs és festiu i es pot celebrar millor, sobretot aquest any que coincideix amb l’inici d’un pont de quatre arcs. La propaganda ens fa saber que és el dia del pare i que hem de pensar en regals.
Abans, durant la quaresma, que era un temps seriós, el dia de Sant Josep representava una excepció dolça. Sense treball, sense escola, amb xocolata desfeta, amb missa, amb un bon dinar... I parlant del dinar, allò que més esperàvem i ara recordem és el flam, que tradicionalment preparava el nostre pare/padrí/avi/besavi Enric, seguint una recepta molt bona, que jo no sé i que algú faria bé de posar al blog.
A la casa de la Seu per Sant Josep es feia el flam. En altres llocs es veu que era tradicional la crema; he llegit que abans de dir-se crema catalana o crema cremada, es deia crema de Sant Josep.
Els noms de Josep, Pep i Pepeta es van reduint. No és moda posar-los als nens i nenes d’avui. De Joans i ases en queden més; de Joseps no tants. Des d’aquesta pàgina, expresso al meu germà Josep una cordial felicitació, amb els millors desigs; una felicitació que compartim tots els participants del blog. I una altra felicitació agraïda a tots els qui, en la nostra extensa família, teniu la condició de pares. Que passeu el dia de Sant Josep en un ambient familiar d’alegria i esperança.
Acompanyo aquest escrit amb dues imatges: una del flam de Sant Josep i una altra evocadora de la primavera, la florida estació que ja ens arriba. Bona diada de Sant Josep! Feliç començament de primavera!

Ton.

S’enriqueix la fauna de la comarca:després d’óssos, voltors

Reproducció d’una notícia del diari AVUI (14 març 2009):

Alliberats tres voltors negres a la muntanya d’Alinyà.
“L’obra social de Caixa Catalunya va alliberar ahir tres voltors negres a la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell).
Els ocells s’alliberen dins el programa de reintroducció del Departament de Medi Ambient”.

FOTOS SANT MEDIR 2009

Sant Medir a Gràcia

Dimarts passat, dia de sant Medir, ens vam trobar alguns membres de la família al carrer Gran de Gràcia, per seguir amb la tradició de veure baixar les colles de romeus amb carros i cavalls, cadascuna amb la seva banda de música, i recollir caramels. En vam arreplegar uns quants quilos. I en acabar, la Martina ens tenia la taula parada i vam poder compartir una estona de bona conversa. L’Elies em sembla que va fer alguna foto i en pot deixar constància.
Records a tots (i per molts anys al Melchor i, especialment, a l’Anna de la Seu, que en aquests moments deu estar començant a celebrar ja la seva majoria d’edat!).
Joan

RECORDS DE L'ESTIU