L'Elies ens ha fet saber que avui, a les 7 del matí, ha nascut la Natasha. Ha pesat 3,280 quilets, és molt guapa i està molt bé, com també la Lara. Quan en tinguem alguna foto, ja la posarem al blog perquè tothom la pugui conèixer.
Enhorabona i felicitats per a tota la família: la Lara i l'Elies, el Tonio, els flamants avis Colomer, els altres avis, tiets i cosins...
(Joan)
dissabte, 16 de maig del 2009
diumenge, 10 de maig del 2009
L'Espluga de la Bruixa
[El dia 26 de desembre de 1997, la família Perera-Bel, acompanyats de l’Anna de Burgos, vam anar a Cal Pauet de la Vansa per visitar el dolmen que hi ha al costat de la casa. A la classe de la Júlia estudiaven els homes prehistòrics i vam voler recollir informació i fer fotos del dolmen perquè les pogués ensenyar a la mestra i als seus companys de classe. Amb les fotos vam fer un petit àlbum, per al qual el Joan va escriure el text que ara copiem en aquest blog, amb algunes petites actualitzacions. Les fotos són també les d’aquell dia: hi podeu veure com passen els anys per a tots...]
La iaia Queralt va néixer en una masia situada a uns cinc quilòmetres del poble de la Vansa, a la comarca de l’Alt Urgell. És una masia gran, aïllada, construïda a redós d’una penya que la protegeix de les inclemències del temps. El conjunt d’edificis –habitatge, eixida, galliner, corrals, estables, cisterna d’aigua i paller– estan construïts al voltant d’un pati que hi ha a la part inferior de la roca, mentre que al paller s’hi accedeix també per la part superior, on hi ha l’era. Adossada a l’edifici principal, hi ha una capella i al costat un petit cementiri on hi ha enterrats els pares i una germana de la iaia Queralt.
La casa, coneguda amb el nom de Cal Pauet, està deshabitada des de fa uns quaranta anys. No disposava d’aigua corrent ni d’electricitat, i les terres, que són de secà, no donaven per a viure una família. És per això que el germà i els nebots de la iaia Queralt que hi vivien (la família de l’oncle Pep i la tieta Rosa) se’n van haver d’anar i es van establir a Lleida. Però encara que no hi visquin, s’estimen molt la seva casa pairal i la cuiden perquè es conservi en bon estat i no s’ensorri.
Una de les coses més curioses de Cal Pauet de la Vansa és que té, al costat mateix de l’era, a la part superior de la roca, una construcció megalítica, un petit dolmen, que demostra que en aquell mateix indret ja hi visqueren els homes prehistòrics. Els habitants de la casa l’han anomenat sempre l’Espluga de la Bruixa.
A les fotos podreu veure exactament com és. El monument està situat a l’interior d’un pedregar en forma circular, i actualment és buit. Com sabeu, aquestes construccions generalment servien com a tomba i les persones hi eren enterrades acompanyades d’estris i eines que havien tingut en vida (destrals, fletxes, àmfores i pots de ceràmica, etc.). El dolmen de Cal Pauet de la Vansa va ser excavat als anys vint del segle passat –la iaia Queralt, que aleshores era una nena, encara se’n recordava– i hi van trobar algunes restes (ossos i estris diversos) que es conserven al museu diocesà de Solsona. En aquest enllaç podreu veure una foto d’aquella època, en la qual surt un home que potser era de la família.
El nom, Espluga de la Bruixa, no us ha d’estranyar: espluga vol dir cova, i el dolmen és com una cova; d’altra banda, no és que hi visquin les bruixes, però és molt freqüent que les construccions megalítiques del nostre país, pel seu caràcter remot i una mica fantàstic, tinguin noms com aquest: l’espluga de la bruixa, la cova del diable, la cabana del moro...
A l’Alt Urgell se’n conserven diversos, de dòlmens. El de Cal Pauet, tot i que no és dels més grans ni espectaculars, és una mostra característica i molt ben conservada dels de petites dimensions mig soterrats i en forma de capsa (d’aquí els ve el nom més precís de cista): per aquesta raó, surt esmentat a la Gran Enciclopèdia Catalana, amb el nom de “casa de la bruixa”, a l’article megàlit. A més, per a tots els descendents de Cal Pauet és el més important del món: aneu a saber si els qui el van construir no eren els nostres avantpassats directes, és a dir, els pares dels pares dels pares dels pares dels pares dels pares dels pares... de la iaia Queralt! 
dilluns, 27 d’abril del 2009
Amb memòria agraïda, 2
Aquest cap de setmana, l’Enric, la Júlia, l’Aurora, el Joan i la Iluminada hem estat a la Seu. Ens hem vist amb la Queralt, la Neus, l’Anna, el Carlos, l’Enric i la Rosa, i hem comprovat que tots estan bé. Avui ha plogut tot el dia. L’Enric gran ha vingut a la Seu després d’anar a votar per primera vegada a les eleccions andorranes, que en el moment en què escric aquest text sembla que ha guanyat el Partit Socialdemòcrata.
Hem anat al cementiri, i li hem portat una rosa a la iaia Queralt, ara que fa dos anys de la seva mort. Per completar el record agraït que el Ton va posar al blog fa uns dies, hi incloem un parell de fotos de la iaia Queralt (són d’un any abans de morir –maig del 2006-, les últimes que nosaltres tenim d’ella en vida).
Hem anat al cementiri, i li hem portat una rosa a la iaia Queralt, ara que fa dos anys de la seva mort. Per completar el record agraït que el Ton va posar al blog fa uns dies, hi incloem un parell de fotos de la iaia Queralt (són d’un any abans de morir –maig del 2006-, les últimes que nosaltres tenim d’ella en vida).
dimarts, 21 d’abril del 2009
Amb memòria agraïda, 1
Aquest mes el blog indica diverses dates
que commemoren naixements
i que són objecte de records i felicitacions.
Tots tenim també present la data del 24 d’abril,
segon aniversari de la mort de la nostra mama i iaia Queralt.
Li dediquem el nostre afecte,
el nostre reconeixement per tot el que hem rebut d’ella
i la nostra pregària. (Ton)
que commemoren naixements
i que són objecte de records i felicitacions.
Tots tenim també present la data del 24 d’abril,
segon aniversari de la mort de la nostra mama i iaia Queralt.
Li dediquem el nostre afecte,
el nostre reconeixement per tot el que hem rebut d’ella
i la nostra pregària. (Ton)
dissabte, 11 d’abril del 2009
dimecres, 8 d’abril del 2009
Diumenge de Rams a la Seu
Vaig arribar dissabte, dia 4 a la tarda. I vaig tornar a Barcelona el diumenge amb l’últim cotxe de línia. Va ser una estada curta, però ben aprofitada. Fins i tot vaig fer una excursió a peu fins a Vilanova. A casa no hi havia ningú, però es mantenia endreçada i amb bona temperatura. Les fotos que adjunto són de tres coses que vaig poder veure en aquells poques hores:
- Una exposició de fotos i records d’altres temps relacionats amb la “professó del divendres sant”. Vaig tenir la sorpresa que en una fotografia molt gran hi sortia jo, però no era de la professó, sinó d’una comèdia (no recordo el títol) que havíem fet al col·legi, fa més de cinquanta anys.
- Una encesa de llums solidària que es va fer a la Plaça dels Oms, a benefici d’un poble de Guatemala, on hi participaven molts nens i nenes de diverses escoles.
- La benedicció dels Rams, a migdia del diumenge.
Ton.
- Una exposició de fotos i records d’altres temps relacionats amb la “professó del divendres sant”. Vaig tenir la sorpresa que en una fotografia molt gran hi sortia jo, però no era de la professó, sinó d’una comèdia (no recordo el títol) que havíem fet al col·legi, fa més de cinquanta anys.
- Una encesa de llums solidària que es va fer a la Plaça dels Oms, a benefici d’un poble de Guatemala, on hi participaven molts nens i nenes de diverses escoles.
- La benedicció dels Rams, a migdia del diumenge.
Ton.
dimecres, 18 de març del 2009
Records i sabors de Sant Josep
A Catalunya el dia de Sant Josep ens passa bastant desapercebut. A altres llocs és festiu i es pot celebrar millor, sobretot aquest any que coincideix amb l’inici d’un pont de quatre arcs. La propaganda ens fa saber que és el dia del pare i que hem de pensar en regals.
Abans, durant la quaresma, que era un temps seriós, el dia de Sant Josep representava una excepció dolça. Sense treball, sense escola, amb xocolata desfeta, amb missa, amb un bon dinar... I parlant del dinar, allò que més esperàvem i ara recordem és el flam, que tradicionalment preparava el nostre pare/padrí/avi/besavi Enric, seguint una recepta molt bona, que jo no sé i que algú faria bé de posar al blog.
A la casa de la Seu per Sant Josep es feia el flam. En altres llocs es veu que era tradicional la crema; he llegit que abans de dir-se crema catalana o crema cremada, es deia crema de Sant Josep.
Els noms de Josep, Pep i Pepeta es van reduint. No és moda posar-los als nens i nenes d’avui. De Joans i ases en queden més; de Joseps no tants. Des d’aquesta pàgina, expresso al meu germà Josep una cordial felicitació, amb els millors desigs; una felicitació que compartim tots els participants del blog. I una altra felicitació agraïda a tots els qui, en la nostra extensa família, teniu la condició de pares. Que passeu el dia de Sant Josep en un ambient familiar d’alegria i esperança.
Acompanyo aquest escrit amb dues imatges: una del flam de Sant Josep i una altra evocadora de la primavera, la florida estació que ja ens arriba. Bona diada de Sant Josep! Feliç començament de primavera!
Abans, durant la quaresma, que era un temps seriós, el dia de Sant Josep representava una excepció dolça. Sense treball, sense escola, amb xocolata desfeta, amb missa, amb un bon dinar... I parlant del dinar, allò que més esperàvem i ara recordem és el flam, que tradicionalment preparava el nostre pare/padrí/avi/besavi Enric, seguint una recepta molt bona, que jo no sé i que algú faria bé de posar al blog.
A la casa de la Seu per Sant Josep es feia el flam. En altres llocs es veu que era tradicional la crema; he llegit que abans de dir-se crema catalana o crema cremada, es deia crema de Sant Josep.
Els noms de Josep, Pep i Pepeta es van reduint. No és moda posar-los als nens i nenes d’avui. De Joans i ases en queden més; de Joseps no tants. Des d’aquesta pàgina, expresso al meu germà Josep una cordial felicitació, amb els millors desigs; una felicitació que compartim tots els participants del blog. I una altra felicitació agraïda a tots els qui, en la nostra extensa família, teniu la condició de pares. Que passeu el dia de Sant Josep en un ambient familiar d’alegria i esperança.
Acompanyo aquest escrit amb dues imatges: una del flam de Sant Josep i una altra evocadora de la primavera, la florida estació que ja ens arriba. Bona diada de Sant Josep! Feliç començament de primavera!
Ton.
diumenge, 15 de març del 2009
S’enriqueix la fauna de la comarca:després d’óssos, voltors
Reproducció d’una notícia del diari AVUI (14 març 2009):
Alliberats tres voltors negres a la muntanya d’Alinyà.
“L’obra social de Caixa Catalunya va alliberar ahir tres voltors negres a la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell).
Els ocells s’alliberen dins el programa de reintroducció del Departament de Medi Ambient”.
Alliberats tres voltors negres a la muntanya d’Alinyà.
“L’obra social de Caixa Catalunya va alliberar ahir tres voltors negres a la muntanya d’Alinyà (Alt Urgell).
Els ocells s’alliberen dins el programa de reintroducció del Departament de Medi Ambient”.
dissabte, 7 de març del 2009
Sant Medir a Gràcia
Dimarts passat, dia de sant Medir, ens vam trobar alguns membres de la família al carrer Gran de Gràcia, per seguir amb la tradició de veure baixar les colles de romeus amb carros i cavalls, cadascuna amb la seva banda de música, i recollir caramels. En vam arreplegar uns quants quilos. I en acabar, la Martina ens tenia la taula parada i vam poder compartir una estona de bona conversa. L’Elies em sembla que va fer alguna foto i en pot deixar constància.
Records a tots (i per molts anys al Melchor i, especialment, a l’Anna de la Seu, que en aquests moments deu estar començant a celebrar ja la seva majoria d’edat!).
Joan
Records a tots (i per molts anys al Melchor i, especialment, a l’Anna de la Seu, que en aquests moments deu estar començant a celebrar ja la seva majoria d’edat!).
Joan
dimarts, 3 de març del 2009
dijous, 5 de febrer del 2009
ELS CAÇADORS
Un dia vam anar d'excursió i ens vam trobar uns caçadors, aquí podeu veure una foto del Tonio amb un caçador.
dimarts, 3 de febrer del 2009
IMATGES DE GENER
Per actualitzar el blog, penjo algunes imatges d’aquest primer mes del nou any, un mes amb neu, vent i pluja, però també amb dies bons i activitats boniques.
Hi ha dues fotografies fetes en un viatge a la Seu els dies 24 i 25 de gener. Fins a Ponts les fortes ventades sacsejaven el cotxe, conduït fermament per l’Elias, ben aconsellat per la Martina. A l’acostar-nos a Oliana va començar a ploure i va aparèixer un gran arc de Sant Martí, tal com podeu endevinar en una de les imatges.
A la Seu, vam tenir bon temps; les muntanyes no deixaven passar el vent i, per tant, no hi va haver cap desperfecte ni a la casa ni al camp. Les crestes del voltant es mantenen ben nevades.
A la tornada a Barcelona ens vam parar una estona a l’entrada de Ponts, al poble de la Baronia de Rialb, on vam admirar les restes del monestir romànic de Santa Maria de Gualter (església, claustre i edifici annex). És una visita que val la pena i que és fàcil de fer, perquè el lloc és a tocar de Ponts. (Busqueu al google – imatges: Santa Maria de Gualter).
He afegit dues fotografies diferents: una és d’un acte a favor de la pau que vam fer quatre escoles de Gràcia a la plaça de la Virreina, el dia 30 de gener. I l’altra és d’una excursió al Montseny, al Turó de l’Home, després de les nevades de començament d’any.
Records a tots els qui visiteu la casa virtual de la Seu. Ton.
Hi ha dues fotografies fetes en un viatge a la Seu els dies 24 i 25 de gener. Fins a Ponts les fortes ventades sacsejaven el cotxe, conduït fermament per l’Elias, ben aconsellat per la Martina. A l’acostar-nos a Oliana va començar a ploure i va aparèixer un gran arc de Sant Martí, tal com podeu endevinar en una de les imatges.
A la Seu, vam tenir bon temps; les muntanyes no deixaven passar el vent i, per tant, no hi va haver cap desperfecte ni a la casa ni al camp. Les crestes del voltant es mantenen ben nevades.
A la tornada a Barcelona ens vam parar una estona a l’entrada de Ponts, al poble de la Baronia de Rialb, on vam admirar les restes del monestir romànic de Santa Maria de Gualter (església, claustre i edifici annex). És una visita que val la pena i que és fàcil de fer, perquè el lloc és a tocar de Ponts. (Busqueu al google – imatges: Santa Maria de Gualter).
He afegit dues fotografies diferents: una és d’un acte a favor de la pau que vam fer quatre escoles de Gràcia a la plaça de la Virreina, el dia 30 de gener. I l’altra és d’una excursió al Montseny, al Turó de l’Home, després de les nevades de començament d’any.
Records a tots els qui visiteu la casa virtual de la Seu. Ton.
dimecres, 7 de gener del 2009
TROBADES FAMILIARS DE NADAL
En aquestes fotografies queda constància d’algunes de les trobades que hem pogut fer aquests passats dies nadalencs. No hi són totes, perquè d’algunes encara no han arribat les imatges al blog. Val la pena que hi siguin. Poseu-les-hi directament o feu-les arribar a l’Adrià, que les penjarà de seguida amb gust i traça.
Les fotos de la Seu van ser fetes al menjador de casa, a prop del pessebre que tots recordem, on la cova s’ha fet cistella. Des de la Seu vam tenir comunicació amb la nombrosa família reunida a Fuencalderas, on a més del Nadal, van celebrar l’aniversari del Josep.
La foto de Barcelona va ser feta de nit, el dia de cap d’any, al final de la Rambla de Catalunya. Vam poder trobar-nos amb el Josep i la Maria Elena, de pas per Barcelona per assistir a l’enterrament de la tia Angelita; els vam expressar el nostre condol i també els millors desigs per al nou any.
A la Seu va caure una bona nevada el dia de Sant Esteve, però es va fondre aviat i les carreteres van quedar transitables. En canvi, les muntanyes del voltant des de fa temps mantenen la blancor. (Ton).
Les fotos de la Seu van ser fetes al menjador de casa, a prop del pessebre que tots recordem, on la cova s’ha fet cistella. Des de la Seu vam tenir comunicació amb la nombrosa família reunida a Fuencalderas, on a més del Nadal, van celebrar l’aniversari del Josep.
La foto de Barcelona va ser feta de nit, el dia de cap d’any, al final de la Rambla de Catalunya. Vam poder trobar-nos amb el Josep i la Maria Elena, de pas per Barcelona per assistir a l’enterrament de la tia Angelita; els vam expressar el nostre condol i també els millors desigs per al nou any.
A la Seu va caure una bona nevada el dia de Sant Esteve, però es va fondre aviat i les carreteres van quedar transitables. En canvi, les muntanyes del voltant des de fa temps mantenen la blancor. (Ton).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)