L'Espluga de la Bruixa

[El dia 26 de desembre de 1997, la família Perera-Bel, acompanyats de l’Anna de Burgos, vam anar a Cal Pauet de la Vansa per visitar el dolmen que hi ha al costat de la casa. A la classe de la Júlia estudiaven els homes prehistòrics i vam voler recollir informació i fer fotos del dolmen perquè les pogués ensenyar a la mestra i als seus companys de classe. Amb les fotos vam fer un petit àlbum, per al qual el Joan va escriure el text que ara copiem en aquest blog, amb algunes petites actualitzacions. Les fotos són també les d’aquell dia: hi podeu veure com passen els anys per a tots...]

La iaia Queralt va néixer en una masia situada a uns cinc quilòmetres del poble de la Vansa, a la comarca de l’Alt Urgell. És una masia gran, aïllada, construïda a redós d’una penya que la protegeix de les inclemències del temps. El conjunt d’edificis –habitatge, eixida, galliner, corrals, estables, cisterna d’aigua i paller– estan construïts al voltant d’un pati que hi ha a la part inferior de la roca, mentre que al paller s’hi accedeix també per la part superior, on hi ha l’era. Adossada a l’edifici principal, hi ha una capella i al costat un petit cementiri on hi ha enterrats els pares i una germana de la iaia Queralt.

La casa, coneguda amb el nom de Cal Pauet, està deshabitada des de fa uns quaranta anys. No disposava d’aigua corrent ni d’electricitat, i les terres, que són de secà, no donaven per a viure una família. És per això que el germà i els nebots de la iaia Queralt que hi vivien (la família de l’oncle Pep i la tieta Rosa) se’n van haver d’anar i es van establir a Lleida. Però encara que no hi visquin, s’estimen molt la seva casa pairal i la cuiden perquè es conservi en bon estat i no s’ensorri.

Una de les coses més curioses de Cal Pauet de la Vansa és que té, al costat mateix de l’era, a la part superior de la roca, una construcció megalítica, un petit dolmen, que demostra que en aquell mateix indret ja hi visqueren els homes prehistòrics. Els habitants de la casa l’han anomenat sempre l’Espluga de la Bruixa.

A les fotos podreu veure exactament com és. El monument està situat a l’interior d’un pedregar en forma circular, i actualment és buit. Com sabeu, aquestes construccions generalment servien com a tomba i les persones hi eren enterrades acompanyades d’estris i eines que havien tingut en vida (destrals, fletxes, àmfores i pots de ceràmica, etc.). El dolmen de Cal Pauet de la Vansa va ser excavat als anys vint del segle passat –la iaia Queralt, que aleshores era una nena, encara se’n recordava– i hi van trobar algunes restes (ossos i estris diversos) que es conserven al museu diocesà de Solsona. En aquest enllaç podreu veure una foto d’aquella època, en la qual surt un home que potser era de la família.

El nom, Espluga de la Bruixa, no us ha d’estranyar: espluga vol dir cova, i el dolmen és com una cova; d’altra banda, no és que hi visquin les bruixes, però és molt freqüent que les construccions megalítiques del nostre país, pel seu caràcter remot i una mica fantàstic, tinguin noms com aquest: l’espluga de la bruixa, la cova del diable, la cabana del moro...

A l’Alt Urgell se’n conserven diversos, de dòlmens. El de Cal Pauet, tot i que no és dels més grans ni espectaculars, és una mostra característica i molt ben conservada dels de petites dimensions mig soterrats i en forma de capsa (d’aquí els ve el nom més precís de cista): per aquesta raó, surt esmentat a la Gran Enciclopèdia Catalana, amb el nom de “casa de la bruixa”, a l’article megàlit. A més, per a tots els descendents de Cal Pauet és el més important del món: aneu a saber si els qui el van construir no eren els nostres avantpassats directes, és a dir, els pares dels pares dels pares dels pares dels pares dels pares dels pares... de la iaia Queralt!