El dissabte 8 de novembre el Ramon i la Mercè van celebrar els 50 anys de matrimoni en un ambient reduït de familiars i amics. La festa es va fer uns dies més tard de la data exacta, ja que s’havien casat el 30 d’octubre de 1958.
Cap a migdia ens vam anar reunint a casa seva. Allà els fills i néts els van oferir uns pergamins amb paraules de felicitació i agraïment. Després vam anar a la parròquia del poble, dedicada a Sant Feliu, i allà el rector va celebrar la missa. Jo vaig dir unes paraules, responent a una petició que m’havien fet abans el Ramon i la Mercè. En un moment de la missa, la parella va renovar les promeses del dia del casament i els dos nens més menuts del grup els van portar uns anells. A la sortida de l’església es van fer moltes fotografies. Tothom volia quedar retratat al costat dels veterans “nuvis”.
El banquet es va fer en un restaurant anomenat “La Vinya”, situat a la muntanya. Des d’allà hi havia una magnífica vista sobre la plana i el mar. Va començar poc abans de les quatre de la tarda i va durar fins a prop de les vuit del vespre, en un ambient molt agradable. Devíem ser en total unes trenta persones. Ocupaven un lloc destacat els dos fills i els cinc néts: Ariadna i Ma Josep, filles del Jordi; Laura, Sergi i Cristina, fills de la Maria Mercè. En un moment del banquet es va posar la música de valsos que els dos protagonistes havien ballat de joves, al començament de la seva relació; van tornar a ballar amb bona traça i els van acompanyar altres invitats. Entre els diversos regals, en van destacar dos: un artístic àlbum fotogràfic que evocava molts moments de la vida del Ramon i la Mercè i un viatge a París pagat als “nuvis” per les diverses famílies presents a la festa.
(Em sap greu que avui no pugui penjar fotografies: no em vaig emportar la màquina i encara no me n’han enviat cap).
En diferents moments, el Ramon i la Mercè, com també els seus fills, van fer memòria de persones i fets de la Seu. Em van transmetre salutacions per a tots i em van expressar el seu desig que aquesta bona relació de més de cinquanta anys es mantingui viva molt més temps. Records de part seva a tots els que llegiu i mireu aquest blog familiar, que l’Adrià manté tan encertadament.
Ton
Cap a migdia ens vam anar reunint a casa seva. Allà els fills i néts els van oferir uns pergamins amb paraules de felicitació i agraïment. Després vam anar a la parròquia del poble, dedicada a Sant Feliu, i allà el rector va celebrar la missa. Jo vaig dir unes paraules, responent a una petició que m’havien fet abans el Ramon i la Mercè. En un moment de la missa, la parella va renovar les promeses del dia del casament i els dos nens més menuts del grup els van portar uns anells. A la sortida de l’església es van fer moltes fotografies. Tothom volia quedar retratat al costat dels veterans “nuvis”.
El banquet es va fer en un restaurant anomenat “La Vinya”, situat a la muntanya. Des d’allà hi havia una magnífica vista sobre la plana i el mar. Va començar poc abans de les quatre de la tarda i va durar fins a prop de les vuit del vespre, en un ambient molt agradable. Devíem ser en total unes trenta persones. Ocupaven un lloc destacat els dos fills i els cinc néts: Ariadna i Ma Josep, filles del Jordi; Laura, Sergi i Cristina, fills de la Maria Mercè. En un moment del banquet es va posar la música de valsos que els dos protagonistes havien ballat de joves, al començament de la seva relació; van tornar a ballar amb bona traça i els van acompanyar altres invitats. Entre els diversos regals, en van destacar dos: un artístic àlbum fotogràfic que evocava molts moments de la vida del Ramon i la Mercè i un viatge a París pagat als “nuvis” per les diverses famílies presents a la festa.
(Em sap greu que avui no pugui penjar fotografies: no em vaig emportar la màquina i encara no me n’han enviat cap).
En diferents moments, el Ramon i la Mercè, com també els seus fills, van fer memòria de persones i fets de la Seu. Em van transmetre salutacions per a tots i em van expressar el seu desig que aquesta bona relació de més de cinquanta anys es mantingui viva molt més temps. Records de part seva a tots els que llegiu i mireu aquest blog familiar, que l’Adrià manté tan encertadament.
Ton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada