Hola a tots i totes, Bona nit
Em fa molta il·lussió llegir tot el que expliqueu en el blog.
Us recitaré un poema que crec que deiem tots i totes quan erem petits:
Soc petita i no molt alta
i com de escriure no en se
ni amb pluma ni amb paper us diré
FELIÇ NADAL!!
L'altre dia vam anar a una fira a Vallgorgina i vaig veure escrit una paraula que deiem a la Seu, ara l'escriure aqui, si vosaltres en recordeu més les podrieu escriure.
Paraules:
- corripies-curripies?
- garrota
- posella
- bolilles-mandonguilles
- fogaina
- cossigolles
- estovar la roba
- tupí
- tupina
- estimada(fer un petó)
Molts records a tots i totes i fins aviat. Martina
2 comentaris:
Certament, hi ha moltes paraules que dèiem de petits a la Seu, que ara ja no diem, i em sembla que a la Seu cada vegada també es diuen menys. Moltes són paraules ben conegudes, d’àmbit local de l’Alt Urgell o més esteses i que figuren als diccionaris. Per exemple, de les que tu dius, ‘corrípies’ i ‘posella’ o també ‘tustar’. Però n’hi ha altres que a casa les dèiem d’una manera que no figura als diccionaris i que no sé si les deien igual a les altres cases de la Seu. Per exemple, ‘garrota’. A casa, sempre ho havíem dit així, però al diccionari només hi figura ‘carrota’ (i a cal Trilla també ho he sentit d'aquesta manera). Un altre cas semblant és ‘catitomba’, que em sembla que a casa dèiem així, però que als diccionaris figura com a ‘capitomba’. Si un dia voleu mirar si paraules com aquestes estan recollides i són conegudes, el diccionari més complet que hi ha de tot el domini lingüístic català és el “Diccionari català-valencià-balear”, que ara és consultable per internet (http://dcvb.iecat.net). Per exemple, una altra paraula curiosa que dèiem a casa era ‘estaldill’ (o alguna cosa per l’estil, per referir-nos a l’estalzim o sutge). Aquesta sí que està recollida al DCVB: remet a ‘estalzim’ i si mireu dins d’aquesta paraula, veureu que explica totes les pronunciacions i variants de les diferents comarques (estalzí, estaldí, estaldill, estaldinc, estaldiny, etc.). El problema és que de vegades no saps com s’escriu una d’aquestes paraules i aleshores és mol difícil trobar-la. Les variants que figuren en aquest diccionari es van recollir durant el primer terç del segle XX i un dels llocs on es van fer les enquestes va ser la Seu i també Arfa i altres pobles de la comarca.
A veure qui s’anima a continuar la llista. Una abraçada, Joan
Hola,
A Lo Vistaire parlem de coses d'aquestes.
Salut
http://lovistaire.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada