A Catalunya el dia de Sant Josep ens passa bastant desapercebut. A altres llocs és festiu i es pot celebrar millor, sobretot aquest any que coincideix amb l’inici d’un pont de quatre arcs. La propaganda ens fa saber que és el dia del pare i que hem de pensar en regals.
Abans, durant la quaresma, que era un temps seriós, el dia de Sant Josep representava una excepció dolça. Sense treball, sense escola, amb xocolata desfeta, amb missa, amb un bon dinar... I parlant del dinar, allò que més esperàvem i ara recordem és el flam, que tradicionalment preparava el nostre pare/padrí/avi/besavi Enric, seguint una recepta molt bona, que jo no sé i que algú faria bé de posar al blog.
A la casa de la Seu per Sant Josep es feia el flam. En altres llocs es veu que era tradicional la crema; he llegit que abans de dir-se crema catalana o crema cremada, es deia crema de Sant Josep.
Els noms de Josep, Pep i Pepeta es van reduint. No és moda posar-los als nens i nenes d’avui. De Joans i ases en queden més; de Joseps no tants. Des d’aquesta pàgina, expresso al meu germà Josep una cordial felicitació, amb els millors desigs; una felicitació que compartim tots els participants del blog. I una altra felicitació agraïda a tots els qui, en la nostra extensa família, teniu la condició de pares. Que passeu el dia de Sant Josep en un ambient familiar d’alegria i esperança.
Acompanyo aquest escrit amb dues imatges: una del flam de Sant Josep i una altra evocadora de la primavera, la florida estació que ja ens arriba. Bona diada de Sant Josep! Feliç començament de primavera!
Abans, durant la quaresma, que era un temps seriós, el dia de Sant Josep representava una excepció dolça. Sense treball, sense escola, amb xocolata desfeta, amb missa, amb un bon dinar... I parlant del dinar, allò que més esperàvem i ara recordem és el flam, que tradicionalment preparava el nostre pare/padrí/avi/besavi Enric, seguint una recepta molt bona, que jo no sé i que algú faria bé de posar al blog.
A la casa de la Seu per Sant Josep es feia el flam. En altres llocs es veu que era tradicional la crema; he llegit que abans de dir-se crema catalana o crema cremada, es deia crema de Sant Josep.
Els noms de Josep, Pep i Pepeta es van reduint. No és moda posar-los als nens i nenes d’avui. De Joans i ases en queden més; de Joseps no tants. Des d’aquesta pàgina, expresso al meu germà Josep una cordial felicitació, amb els millors desigs; una felicitació que compartim tots els participants del blog. I una altra felicitació agraïda a tots els qui, en la nostra extensa família, teniu la condició de pares. Que passeu el dia de Sant Josep en un ambient familiar d’alegria i esperança.
Acompanyo aquest escrit amb dues imatges: una del flam de Sant Josep i una altra evocadora de la primavera, la florida estació que ja ens arriba. Bona diada de Sant Josep! Feliç començament de primavera!
Ton.
